i Espill | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Espill

SinònimSpill
SinònimSpill
poètica poètica
Obra de Jaume Roig, redactada segurament entre el 1455 i el 1462 i coneguda també amb els títols Llibre de consells i Llibre de les dones .

Consta de 16 359 versos apariats, de quatre síl·labes, i és dividida en quatre parts o llibres, a més d’una consulta inicial adreçada a Joan Fabra i d’un prefaci on l’autor manifesta les seves intencions moralitzadores. Al llibre primer, el narrador (que cal no confondre amb l’autor) conta en primera persona les suposades aventures viatgeres i la seva vida atzarosa, i a través de situacions realistes i grotesques presenta les dones com l’encarnació de totes les aberracions. El segon és la narració dels successius matrimonis del protagonista amb una falsa donzella, una vídua i una novícia. A la tercera part, li apareix Salomó en somnis per dissuadir-lo que es casi de nou, i per això li descriu totes les maldats i enganys de les dones. Finalment, la quarta part, més curta que les anteriors, és una exposició de com ordena la seva vida el protagonista, lluny de qualsevol dona. Només dues, la Mare de Déu i la muller de l’autor, Isabel Pellisser, ja morta, se salven de la condemna general. La finalitat moralitzadora de l’obra és expressada àmpliament al llibre tercer amb l’exposició de Salomó, on l’autor, als coneguts tòpics del misoginisme medieval, afegeix agudes observacions personals. L'Espill, tant per l’estructura com pel seu desenvolupament, es pot considerar una veritable novel·la, que segueix, però, la tradició narrativa en vers del s XII. El llenguatge és riquíssim i popular i el metre utilitzat es popularitzà fins al punt d’ésser anomenat fins al s XIX a tots els Països Catalans metre de Jaume Roig. L’obra fou objecte de tres edicions al s XVI (València, 1531, 1561, per Onofre Almudena, i Barcelona, 1561), una al XVIII (València, 1735, per Carles Ros) i una al XIX (1865). Cal destacar les edicions modernes a cura de Roc Chabàs (Barcelona-Madrid, 1905), F. Almela i Vives (1929) i R. Miquel i Planas (1929-50), autor també d’una traducció castellana en prosa (1936-42), publicada juntament amb la traducció castellana, en vers, feta el 1665 per L. Mateu i Sanç.

Col·laboració: 
MToV

Llegir més...