Fundà i dirigí diversos periòdics locals (La Espingarda, 1861; El Eco de Gerona, 1864; La Crónica de Gerona, 1864; La Revista de Gerona, 1876). Fou conservador del Museu d’Antiguitats de Girona i cronista de la ciutat; participà en la creació de l’Associació Literària de Girona, que presidí (1875). És autor d'Escritores gerundenses (1867), Memorias literarias de Gerona (1873), El sitio de Gerona (1881), Obispos de Gerona (1889), Epistolario del cardenal gerundense fray Benito de Sala y de Caramany (1889), Tossa, noticias históricas... (1883) i d’altres monografies d’història local. Com a poeta, concorregué assíduament als jocs florals de Barcelona (dels quals fou mantenidor el 1876); amb el pseudònim de Lo Trobador de l’Onyar publicà un volum de Poesies catalanes (1862-67) i Follies (1868). Per a la Revista de Gerona traduí una part de l’autobiografia de Mistral (1886). Pronuncià el discurs de gràcies dels Jocs Florals de Barcelona del 1876. És pare dels escriptors Ferran i Eduard Girbal.