OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Jordi Llovet i Pomar

Filosofia    Literatura
filosofia filos i literatura lit
Filòsof i crític literari.
Barcelona, 17 de desembre de 1947

Interessat per l’estètica, la teoria literària i la filosofia, col·labora molt intensament en diverses empreses culturals. Llicenciat en filologia romànica el 1971, amplià estudis a Frankfurt i a París, Bolonya, Berlín i Varsòvia. Retornat a Barcelona, es doctorà el 1975 a la Universitat de Barcelona, on ha estat professor de crítica literària (1975-81), catedràtic interí del Departament de Literatura (1981-82) en substitució d’Antoni Comas i professor d’estudis literaris i teoria de la literatura (1984-97). Del 1997 fins a la jubilació (2008) fou catedràtic de teoria de la literatura i literatura comparada.

El 1976 fou membre fundador del Col·legi de Filosofia de Barcelona, que presidí del 1984 al 1989. És president de l’Àrea de Literatura i de la Societat d’Estudis Literaris de l’Institut d’Humanitats des de la seva fundació (1987). Fruit dels seus interessos filosòfics i literaris són Por una estética egoista (Esquizosemia) (1978, IV premi Anagrama d’assaig), Ideología y metodología del diseño (1979), El sentit i la forma (1990), que recull assaigs diversos sobre disseny, arquitectura, música i literatura, Entre l’avantguarda i la tradició. Clàssics i moderns: Folguera, Riba i Foix (1993), Walter Benjamin i l’esperit de la modernitat (1993), Lecciones de literatura universal (1995) i Teoria de la literatura. Els corrents de la teoria literària al segle XX (1996).

Es coautor, també, del reculls d’assaigs filosòfics Maneras de hacer filosofía (1978), De l’amor, el desig i altres passions (1980) i Frontera i perill (1987), i en el camp dels estudis literaris, d’una Literatura catalana (1979). A banda, gran part de la seva obra d’estudiós de la literatura es troba dispersa en nombrosos articles i pròlegs. Traductor molt destacat dels clàssics francesos i alemanys del Romanticisme ençà (P. Valéry, G. Flaubert, Voltaire, Byron, F. Hölderlin, R.M. Rilke, R. Musil, F. Kafka, T. Mann, Ch. Baudelaire), i també d’assagistes actuals com R. Barthes i J. Kristeva, les seves traduccions han merescut diversos guardons: Serra d’Or per a la versió de Monsieur Teste (1981), de Paul Valéry; Cavall Verd en dues ocasions per les de F. Hölderlin La mort d’Empèdocles (1994) i L’arxipèlag i Les Elegies (2000), i Ciutat de Barcelona el 2008 per la de Les flors del mal de Ch. Baudelaire. Dirigí l’edició castellana de l’obra completa de Franz Kafka, publicada el 1999. L’any 2011 publicà Adéu a la Universitat, un al·legat en favor de l’humanisme i contra certes tendències actuals en l’educació superior, i el 2020 Els mestres, semblances de cinc estudiosos de la literatura (Miquel Batllori, José Manuel Blecua, Martí de Riquer, José M. Valverde i Antoni Comas) que influïren en la seva trajectòria. L’any 2016 rebé la Creu de Sant Jordi.

Data de revisió: 
2020-07-18

Llegir més...