i Josep Maria Mestres i Quadreny | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Josep Maria Mestres i Quadreny

Música

Sumari de l’article

Josep M. Mestres i Quadreny, compositor
© Fototeca.cat
música mús
Compositor.
Manresa, Bages, 4 de març de 1929

Formació i inicis

Durant la infantesa, la seva família es traslladà a viure a Barcelona. L’any 1942 inicià estudis de solfeig i piano amb L. Sigg, que continuà amb Rosa M. Kucharsky. El 1951, en una exposició de Dau al Set, conegué Joan Ponç i Bonet, Antoni Tàpies i Puigi Joan Brossa i Cuervo, amb els quals col·laborà sovint (especialment amb el darrer) i hi compartí una similar concepció de l’art.

Aquest mateix any inicià els estudis de composició amb Cristòfor Taltabull i Balaguer, que completà l’any 1957. Dos anys abans (1955) havia obtingut la llicenciatura en química. L’any 1952 s’incorporà al Cercle Manuel de Falla, on l’amistat amb Josep Cercós i Fransíesdevingué una influència decisiva, com ho fou, també, la coneixença de Joan Miró i Ferrà(1955), amb el qual dugué a terme diversos projectes conjunts. La primera interpretació en públic d’una obra seva fou a la Trobada Internacional de Joventuts Musicals de Bayreuth (1953). D’estil neoclàssic, no figura, però, al seu catàleg, encapçalat per una Sonata per a piano del 1957.

Estètica i trajectòria musical

Cal situar els inicis de l’obra definitiva de Mestres Quadreny en la trobada amb Joan Prats i Vallès(1958) i Juan Hidalgo(1959), els quals l’introduïren als referents de l’avantguarda contemporània (John Cage, Anton von Webern, Edgar Varèsei Robert Gerhard i Ottenwaelder). Amb Prats, Hidalgo i Joaquim Homs i Ollerfundà el 1960 el grup Música Oberta, vinculat al Club Cobalto 49, dedicat a la creació i la difusió de la nova música. Cop de poma (1961), obra multidisciplinària en col·laboració amb Brossa, Miró, Tàpies i Moisès Sanmartín i Puig, esdevingué una de les mostres més representatives de l’estètica d’aquells anys, durant els quals es familiaritzà amb les recerques d’Abraham Moles sobre les relacions entre la música i la teoria de la informació, i prengué contacte amb Pierre Barbaud, un dels pioners de la composició per ordinador.

Sota aquestes influències ha desenvolupat la seva obra més personal, que té entre les seves fites, Epitafis (1958) i Tríade per a Joan Miró (1961), de tendència serial, el Quartet de catroc (1962), i les obres orquestrals Antiodes (1964) i Digodal (1964), peces basades en la manipulació musical del desordre i els processos aleatoris. A aquestes seguí la Peça per a serra mecànica (1965), considerada la primera composició de música electrònica a Catalunya. El 1969 emprà per primer cop als Països Catalans un programa informàtic en la composició (Ibèmia).

És també autor de música escènica, camp en el qual sobresurten les seves col·laboracions amb Joan Brossa des de Suite bufa (1966), a la qual seguiren L’armari en el mar (1978) i l’òpera Cap de mirar (1991), amb text del mateix Brossa, entre d’altres. Posteriorment, amb un format similar, ha col·laborat amb l’artista Pere Jaume Borrell i Guinart. També innovadora cal considerar Self-service (1974), interpretada pel mateix públic. És autor de les bandes sonores dels films de Pere Portabella i RàfolsNo compteu amb els dits (1967) i Nocturn 29 (1969).

Altres activitats relacionades amb la música

Com a organitzador i dinamitzador de la música contemporània, ha impulsat diverses iniciatives, i ha fundat, entre d’altres, el Conjunt Català de Música Contemporània(1969), el Laboratori Phonos(1973), el Grup Instrumental Català (1976), conjuntament amb Carles Santos i Venturai el Centre Robert Gerhard de l’Auditori de Barcelona (2008). Ha pronunciat conferències i ha impartit cursos, tant a Catalunya com a l’estranger.

En paral·lel al seu creixent reconeixement, ha esdevingut membre d’institucions musicals i culturals en general, com ara la Fundació Joan Miró(1977), de l’ Associació Catalana de Compositors(que presidí en 1977-79), la Junta Rectora del Consorci de l’Auditori i del Consell Administratiu de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i de la Fundació Phonos (creada el 1982 a partir del laboratori) com a president.

Obra

Hom pot esmentar, dins la seva produció catalogada, les següents composicions:

Música escènica

  1. El ganxo, òpera (1959)
  2. Roba i ossos, ballet (1961)
  3. Petit diumenge, ballet (1962)
  4. Vegetació submergida, ballet (1962)
  5. Satana, acció musical (1962)
  6. Concert per a representar, amb 6 actors i conjunt instrumental (1964, amb J. Brossa)
  7. Suite bufa, acció musical amb piano, cantant i ballarina (1966; amb J. Brossa)
  8. L’armari en el mar, música incidental per a obra de J. Brossa (1978)
  9. Piano xofer, música incidental per a obra de Perejaume (1984)
  10. La gran sessió de màgia en dues parts, música incidental sobre l’obra de J. Brossa (1987)
  11. Cap de mirar, òpera (1991)
  12. Acció per a Joan Miró, per a recitador, il·lusionista, conjunt instrumental i cinta magnètica (1993)
  13. 1714-Món en guerres, escenes d’òpera (2003)

Orquestra o conjunt instrumental

  1. Antiodes (1964)
  2. Digodal (1964)
  3. Engidus (1967)
  4. L’estro aleatori (sis concerts per a solistes i orquestra: 1972, 1975, 1975, 1976, 1977, 1978)
  5. Homenatge a Robert Gerhard (1976)
  6. Concertino (1977)
  7. Simfonia en mi bemoll (1983)
  8. Complanta per Xile (1983)
  9. Concert equinoccial (1983)
  10. Simfonia núm. 2  en fa (1992)
  11. La realitat lliure (1993)
  12. Magòria (1993)
  13. Toc per a Joan Brossa (1999)
  14. Simfonia núm. 3 en do menor (2000)
  15. Simfonia núm. 4 (2001)
  16. Firmament submergit (2001)
  17. Simfonia núm. 5 (2002)
  18. Gotes de rosada sobre música (2001)
  19. Simfonia núm. 6 (2003)
  20. Sonades d’arreu (2003)
  21. Llunari d’estiu (2004)
  22. Simfonia núm. 7 (2004)
  23. Ulls de claror (2006)

Cambra

  1. Música de cambra núm. 1 (1960)
  2. Tríada per a Joan Miró (1960-61)
  3. Divertimento La Ricarda (1962)
  4. Quartet de catroc (1962)
  5. Tramesa a Tàpies (1961)
  6. Dúo para Manolo (1964)
  7. Ibèmia (1969)
  8. Micos i papallones (1970)
  9. Trio (Homenatge a Schumann) (1974)
  10. Sonades de la calor del foc (1984)
  11. Quintet de la nit i del dia (1985)
  12. Fet per fer (1991)
  13. Sonades de la nit de vidre (1992)
  14. De trast en trast (1993)
  15. Catorze duets per a instruments de vent (1994)
  16. Sonades de besllum (1994)
  17. Satàlia (1994)
  18. Clap de lluna (1995)
  19. Nocturnal (1997)
  20. Xoll virolat (1998)
  21. Sonades de l’hora foscant (2000)
  22. Decàptic per Antoni Tàpies (2003)
  23. Quartets de corda II, IV, V i VI (2006)
  24. Fogall de son (2006)

Solo

  1. Sonata per a piano (1957)
  2. Cop de poma, per a piano (1961)
  3. Tres cançons en homenatge a Galileu (1965)
  4. Tres piezas para guitarra (1973)
  5. Sonades sobre fons negre, per a piano (1982)
  6. Vara per quatre, per a piano (1982)
  7. Vara per dos, piano (1984)
  8. Suite Bechtold, per a piano (1994)
  9. Vol d’ocell davant el sol (1994)
  10. Promptuari dels dirs, per a instrument solista (1996)
  11. Balalàia (1998)
  12. Suite del tamboret , per a instrument solista (2001)
  13. A l’ombra del llamp, per a instrument solista (2002)
  14. Roc rebregat, per a piano (2002)
  15. Impromptu per Homs (2004)
  16. La llarga nit (2005)

Música vocal

  1. Epitafios, per a mezzosoprano (1958)
  2. Música per a Anna per a mezzosoprano (1967)
  3. Na Hale el ir Shalem per a mezzosoprano (1975)
  4. Sextina del vell combat nou per a mezzosoprano (1979)
  5. Canviera, per a cor (1982)
  6. L’or del mar, per a cor (1991)
  7. Cant a Maria Aurèlia, per a cor i orquestra (1992)
  8. Garlanda esquinçada, per a mezzosoprano (1992)
  9. Els perfums (1997)
  10. Tres poemes d’amor i dos paisatges (2000)

Música electroacústica

  1. Tres cànons en homenatge a Galileu (1965-74)
  2. Peça per a serra mecànica (1965)
  3. Espai sonor V (1976)
  4. Quina (1979)
  5. Concert d’estiu (1984)
  6. Sonades dels vells proverbis (1993)

Premis i publicacions

Ha publicat un Vocabulari català de música (1983, amb N. Aramon), i  el 2000, Pensar i fer música, on exposa la seva filosofia musical. Posteriorment han aparegut les memòries Tot recordant amics (2007) i Tot muda de color al so de la flauta(2010). El 1994 hom publicà La música contemporània a Catalunya. Conversa amb Josep M. Mestres Quadreny, de Xavier Fàbregas i Surroca.

Li han estat concedits el Premi Nacional de música (2000), la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona (2007) i la Medalla del FAD (2010).

Col·laboració: 
MAV
Llegir més...