Llicenciada en filosofia i lletres, en la secció de filologia romànica, per la Universitat de Barcelona (1953), amplià estudis a París, Estrasburg i Zuric. Directora de la Biblioteca Raixa (1954-61), fou catedràtica de francès de l’Institut Joan Alcover de Palma (1961-95). Col·laborà amb el seu pare Francesc de Borja Moll en la redacció dels dos darrers volums del Diccionari català-valencià-balear. Feu enquestes dialectològiques per a l’Atlas lingüístico de la península Ibérica. És autora de llibres de text de llengua i literatura franceses i d’articles de lingüística i de divulgació sobre temes lingüístics i sociolingüístics. Coordinadora d’àrea del Segon Congrés de la Llengua Catalana (1986) i sòcia fundadora de l’Obra Cultural Balear, entitat que des del 2012 atorga un premi amb el seu nom, fou també membre de la primera Comissió de Transferències Estat-Consell General Interinsular de les Balears.
Del 1980 al 1988 fou la primera directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Fou coordinadora de la Campanya Interinstitucional de Normalització Lingüística de les Illes Balears (1990-95) i assessora lingüística del govern balear durant la presidència de Cristòfol Soler (agost del 1995 ‒ maig del 1996). El 1993 ingressà a la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. El 1990 publicà La nostra llengua, i el 2004, una biografia del seu pare titulada Francesc de Borja Moll. La fidelitat tossuda. Rebé els premis Marià Aguiló de l’IEC (1988), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1988), el premi Ramon Llull del Govern Balear (1998), el premi Ramon Trias Fargas de la Joventut Nacionalista de Catalunya (2011) i el doctorat honoris causa de la Universitat Oberta de Catalunya (2012).
Era germana del pianista Joan Moll.