i baronia de Palafolls | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

baronia de Palafolls

Maresme
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Palafolls, que comprenia els actuals termes municipals de Palafolls, Malgrat de Mar i Santa Susanna i part del de Blanes (planura de s’Abanell i s’Auguer).

Als segles IX i X aquest territori formava part de l’extensa zona de Pineda (des de la Tordera a Caldetes), i era esmentat amb el nom de Palatiolum. A la fi del segle XI hom té notícies ja del terme del castell de Palafolls, segregat del de Montpalau, pertanyent a Umbert Odó de Sesagudes. El seu net Gausfred prengué el nom de Palafolls i el seu llinatge mantingué la possessió del castell i del terme en senyoria menor, car la major la reberen els vescomtes de Girona i d’aquests els de Cabrera. Berenguer de Palafolls donà el 1345 carta de població per a la Vilanova de Palafolls que canvià posteriorment el nom pel de Malgrat. El 1381 Guillem de Palafolls vengué el castell i la jurisdicció al rei PereIII i adquirí el lloc d’Ariza (Aragó); els Palafolls aragonesos es cognomenaren, després, Palafox i foren marquesos d’Ariza. Hi hagué diversos conflictes amb els Cabrera i el 1382 es resolgueren definitivament amb la venda del castell a Bernat IV de Cabrera, el seu senyor major; els Cabrera detingueren des d’aleshores la plenitud de jurisdicció. El 1471, durant la guerra contra Joan II, la baronia fou atribuïda pel rei a Bertran d'Armendaris, i posteriorment retornà als Cabrera. Les aigües de la Tordera, aprofitades amb séquies i valls, servien per a regar les terres i per als molins bladers, paperers i drapers que s’hi establiren en emfiteusi, monopoli de la baronia. Aquesta tenia notaria pròpia, batlle, saigs i jutge ordinari, i la farga de destret (actual nucli de les Ferreries). L’activitat comercial marítima fou important al segle XV a través del carregador de la platja de la Vilanova.

Col·laboració: 
JMPG
Llegir més...