i Albert Ràfols i Casamada | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Albert Ràfols i Casamada

Disseny i arts gràfiques    Pintura    Educació
Albert Ràfols i Casamada
© Fototeca.cat
pedagogia pedag, pintura pint i disseny diss
Pintor, pedagog de l’art i el disseny i escriptor.
Barcelona, 2 de febrer de 1923 — Barcelona, 17 de desembre de 2009

S'inicià en el món del dibuix i la pintura al costat del seu pare, Albert Albert Ràfols i Cullerés. A partir del 1942 cursà estudis d’arquitectura, que més tard deixà de banda per lliurar-se plenament a la pintura. La influència paterna postimpressionista i el seu particular cézannisme es feren palesos en la primera exposició, l’any 1946, a les galeries Pictòria, on exposà amb el grup Els Vuit. Posteriorment anà elaborant una abstracció poètica, amorfa en la seva configuració, lliure i intel·ligent, fruit d’una pausada gestació, prop d’ambients, temes, objectes o grafismes de la vida quotidiana. Aquests bocins de realitat corresponen a autèntics fragments de vida que tractà subtilment en un procés de desfiguració, jugant amb les connotacions, les valors plàstiques i la riquesa visual de les possibles diferents lectures en un intent de fixar la fugacitat del real. Escorrims, collages, trepes, estampacions, poesia visual, són tractats en un món de suaus entonacions i gran finesa. Fou autor de murals en diversos edificis públics, com ara els de les voltes de l’oficina d’informació de l’Ajuntament de Barcelona, amb motius sobre les Quatre Estacions (1982) i els del Palau Sant Jordi (1990), amb J.Joan Hernández i Pijuan. Paral·lelament al seu treball pictòric, que el portà a exposar en nombroses ciutats europees i nord-americanes, desenvolupà una notable tasca pedagògica com a director de les escoles de disseny Elisava (1961-68) i Escola Eina (1966-90). Exercí també la crítica d’art, vessant palès en els seus dietaris L’escorça dels dies (1984) i D’un mateix traç (1994), i en els assaigs Sobre pintura (1985) i Correspondències i contrastos (1994). La seva obra poètica, d’altra banda, és considerable: Notes Nocturnes (1975) —poesia visual—, Signe d’Aire (1976), Territori de temps (1979), Paranys i raons per atrapar instants (1981), Episodi (1982), Angle de llum (1984), El color de les pedres (1989), Hoste de dia (1994), Signe d’aire: obra poètica (1939-1999) (2000), Espiral del temps (2003) i Dimensions del present (2001-2004) (2004). Casat amb la pintora Maria Girona i Benet, el 1980 rebé el Premio Nacional de Artes Plásticas, el 1983 la Creu de Sant Jordi i el 2008 la Medalla d’Or al Mèrit artístic de l’ajuntament de Barcelona, així com també els títols de Cavaller (1985) i Oficial (1991) de l’Odre de les Arts i les Lletres del govern francès.

Col·laboració: 
DGM / JBrC
Llegir més...