Estudià a la Universitat de Carèlia i acabà la carrera a l’Institut Gorki de Literatura, a Moscou, on es graduà l’any 1956. Seguidor de la poesia publicista i deixeble de Majakovskij, els seus temes són la pròpia experiència, la seva generació, els herois desconeguts de l’era tecnològica, l’home en l’espai i els deures del poeta. Amb A. Voznesenskij, J. Jevtušenko, i B. Akhmadulina, formà part de la renovació de la lírica posterior a la mort de Stalin, caracteritzada per una major llibertat i un cert distanciament de la militància socialista. El 1979 li fou atorgat el premi Lenin.
Entre els seus nombrosos llibres cal destacar Flagi vesny (‘Banderes de primavera’, 1955), Neobycajnye ostrova(‘Illes no vulgars’, 1962), Radar serca (‘Radar del cor’, 1971), Za dvadcat pjet (‘En vint anys’, 1973), Golos Goroda (‘La veu de la ciutat’, 1977) i Bjessonnjica (‘Insomni’, 1991). Als anys vuitanta fou un actiu propagador de la perestroika.