Filla de Gombau d’Entença i de Constança d’Antillón i neta per línia materna del comte Àlvar d’Urgell. El seu besoncle, el comte Ermengol X, mancat de successió, pactà amb el rei Jaume II la cessilló del comtat d’Urgell a la corona mitjançant el pagament de 100.000 sous jaquesos i el casament de la seva reneboda Teresa amb Alfons, fill segon del rei. Mort Ermengol X el 1314, s’efectuà tot seguit el casament i el seu marit usà des d’aleshores el títol de comte d’Urgell. Ella heretà de la seva mare la baronia d’Antillón. Els cònjuges habitaren, els primers anys, al castell de Balaguer, on nasqué el seu primogènit Alfons, que morí a l’any, i el setmesó Pere (1319), el futur Pere III. El mateix any 1319, per renúncia de l’hereu Jaume, que es feu religiós, el seu marit fou declarat hereu del regne. El seu matrimoni amb Alfons fou un encert, es guanyà l’estima del rei Jaume II i de la reina Elisenda de Montcada. Després de tenir dos altres fills, Jaume i Constança, Teresa se n'anà a Sardenya amb el seu marit per emprendre la conquesta de l’illa (1323). Allà residí més d’un any i assistí al setge d’Esglésies, on moriren de febres terçanes moltes de les seves donzelles i emmalaltí el seu marit. Després de la batalla de Lucocisterna (1324), retornaren a Barcelona, on els calgué lluitar contra les ambicions de l’infant Pere, comte de Ribagorça, que es volia fer declarar hereu de la corona, en lloc del petit infant Pere. La intervenció favorable de la reina Elisenda de Montcada feu que el rei declarés hereu seu aquest infant darrer. Teresa tingué encara tres altres fills: Elisabet, Frederic i Sanç, que moriren tot seguit. Morí a Saragossa cinc dies abans del coronament del seu espòs, i fou enterrada al convent de San Francisco, on el seu fill Pere li feu construir un bell sepulcre, obra de Pere de Moragues, que desaparegué del convent. Es conserven les lletres que enviava al rei Jaume II, durant la campanya de Sardenya, que demostren la seva intel·ligència i dots d’observació.