i Joan Pere Viladecans | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Joan Pere Viladecans

Joan Pere Viladecans i Lozano
Pintura
Joan Pere Viladecans i Lozano
Joan Pere Viladecans
© Fototeca.cat
pintura pint
Pintor.
Barcelona, 5 de gener de 1948

Autodidacte, exposà el 1967 al Cercle de Sant Lluc, i, arran d’un llançament espectacular, exposà de nou a Barcelona (1969, Sala Gaspar) i el mateix any a Toronto. La seva triple exposició barcelonina del 1980 el consagrà a certs nivells com una alternativa jove al monopoli de l’avantguarda històrica catalana. Ha exposat també a Sud-àfrica (1970), Colònia (1972 i 1980), Mèxic (1974), Palma (1976 i 1983), Nova York (1977 i 1981), Eivissa (1979), París (1982), Girona (1982), Alacant (1982), Madrid (1983 i 1985), Brussel·les (1983 i 1986), Londres (1985) i Luxemburg (1986).

De les exposicions posteriors cal esmentar les de l'Expo de Sevilla (1992), la de Manresa del 1998, la de Colònia del 2001 (UNTER DM 2000) i la de Berlín del 2003 (“Arbeiten auf Papier”). Ha agrupat també les exposicions en sèries o cicles, de les quals cal esmentar "Pinturas” (1980-82), “Figura y fondo” (1986), “Una història natural” (1998), “365 dies” (1999-2000), “Gran format” (2004-06), “Símptomes i malalties” (2006), "Patrimoni i memòria” (2007) i “Fauna i flora” (2008).

Admirador i seguidor, als seus inicis, d’ Antoni Tàpies, combina normalment les empremtes o el collage d’elements reals amb signes precisos que cerquen un lirisme plàstic. S'ha expressat també a través d’environaments, i ha conreat el cartellisme i el disseny de cobertes de llibres i discs. Inicialment centrat en composicions amb una acusada tendència a la simetria, evolucionà posteriorment vers formes més orgàniques i amb un ordre menys explícit. El seu treball aborda la relació entre l’home, la natura, l’ecologia, la vida urbana i les noves tecnologies. Tan important és el tractament material que dóna als suports com la rigidesa cromàtica, que presenta una gran varietat de matisos.

Autor d’articles i escrits sobre art als mitjans de comunicació, cal destacar la seva vinculació al món literari: col·laborà amb alguns dels membres de la poesia jove dels anys setanta i vuitanta (Alicates, 1978) i, entre altres ha il·lustrat l’edició dels contes d'Edgar Allan Poe (2004) publicats pel Cercle de Lectors, obra premiada pel Ministeri d’Educació com a millor llibre editat, i una edició de bibliòfil publicada per Enciclopèdia Catalana amb el títol de Sinera (2012) que agrupa tots els textos de Salvador Espriu que fan referència directa a la localitat mítica al voltant de la qual aquest poeta articula gran part de la seva obra. Per a la mateixa editorial publicà el 2016 Salveu-me la mirada, una obra de característiques similars a partir de poemes de Miquel Martí i Pol.  

Ha estat distingit, entre altres, amb la condecoració de Chevalier dans l’Ordre des Arts et des Lettres  del Govern francès (1996), el segon Premi del Ministerio de Cultura (2003) i l’Award of Excellence de la Society for New Design de Nova York (1997).

Col·laboració: 
FFV / JBrC
Data de revisió: 
2016-01-12

Llegir més...