i Andrej Andrejevič Voznesenskij | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

Andrej Andrejevič Voznesenskij

Nom transcrit al català d’Andrei Andreievitx Voznessenski
Literatura
Nom transcrit al català d’Andrei Andreievitx Voznessenski
poètica poètica
Poeta rus.
Moscou, 12 de maig de 1933 — Moscou, 1 de juny de 2010

Arquitecte de professió, durant els anys d’estudiant mantingué un intens interès per la literatura i fou molt influït per Boris Pasternak, del cercle d’amistats del qual formà part. Amb B. Akhmadulina i J. Jevtušenko és el més destacat dels poetes en llengua russa sorgits a l’empara de la relativa liberalització del règim soviètic que la mort de Stalin (1953) propicià. No començà a publicar fins el 1958 i mantingué un difícil equilibri entre les pressions de la censura i l’expressió pròpia.

La seva poesia intenta transmetre la tensió i el dinamisme del temps actual en ritmes febrils, sense detalls, i assistir a l’essència íntima de les coses, mitjançant complicades metàfores i l’ús del grotesc, aliat al llenguatge més modern de la ciència i de la tecnologia. .

De la seva abundant obra, el llibre potser més conegut és Antimiry (‘Anti-móns’, 1964) per les nombroses traduccions, però cal destacar també Treugol’naja gruša, (‘La pera triangular’, 1962), Ten’ zvuka (‘L’ombra d’un so’, 1970) i Soblazn, (‘Temptació’, 1978).

Fou un dels primers escriptors soviètics en viatjar a Occident, on donà conferències i recitals i esdevingué un dels més coneguts. Fou membre de diverses institucions acadèmiques, dins i fora del seu país, entre les quals l’ American Academy of Arts and Letters i l'Académie Goncourt. Rebé nombrosos premis, entre els quals el Premi Estatal de l’URSS (1978).

Llegir més...