Xèrica

Prengué el nom de la baronia de Xèrica, que el rei creà per a ell. El succeí el seu fill Jaume de Xèrica i Álvarez de Azagra, que es casà (1298) amb Beatriu de Lloria i Lancia, baronessa de Cocentaina i senyora d’altres feus dels Lloria. Foren pares de Jaume de Xèrica i de Lloria, de Maria de Xèrica, d'Alfons Roger de Lloria, de Beatriu de Xèrica i de Lloria, dita Beatriu de Lloria, muller del noble andalús Pedro Ponce de León, senyor de Marchena, els descendents dels quals es cognomenaren

Ponce de León-Lloria, i de Pere de Xèrica i de Lloria, el qual només deixà filles i un fill natural, Joan Alfons de Xèrica, a qui el rei donà (1364) injustament la baronia de Cocentaina. Aquesta donació fou renovada (1366) a favor de la seva germana, Beatriu de Xèrica i d’Arborea, que la cedí a la seva tia, la senyora de Marchena (1372). Una neta d’aquesta senyora, María Ponce de León-Lloria, pledejà per la baronia amb la reina Violant, la qual al·legava drets per la confiscació que n’havia fet el rei Joan I; malgrat que la sentència fos favorable a Maria, la reina acabà adquirint-la per altres vies legals.