OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

alcalde

batlle
substantiu masculím
Dret    Història
batlle
dret administratiu dr adm i història hist
President de l’ ajuntament i cap de l’administració municipal.

Aquesta institució aparegué a Castella al segle XI, potser copiada, almenys en el nom, dels cadis ( al-qāḍī ) que, al capdavant dels pobles, posaven els àrabs. Hom els troba ja al fur de Lleó (1020). D’antuvi tingueren un caràcter judicial; n'hi havia més d’un i formaven part del consell a cada poble. El fur de Toledo (1085), per exemple, n'establia tres: un d’anomenat alcalde mayor , designat pel rei, i dos més dits alcaldes ordinarios , un de nomenat pels mossàrabs i l’altre pels castellans.

La institució anà arrelant a les antigues lleis castellanes ( Fuero Viejo, Partidas, Novísima Recopilación , etc), on pot ésser observat el caràcter judicial d’aquests funcionaris. Llur designació era atribució del rei, però el favoritisme dels senyors, d’una banda, i la protecció dispensada als municipis, de l’altra, trencaren la unitat de nomenament. D’on, els alcaldes realengos, señoriales i foreros , segons que fossin elegits pel rei, pels senyors, o pels consells. A mesura que augmentà el poder dels municipis cresqué també el d’aquests funcionaris, bé que aquests legalment continuaven conservant el caràcter judicial.

De la importància del càrrec i del caràcter independent de les municipalitats nasqué la necessitat que la corona nomenés directament els regidores (Alfons XI) que abans eren designats per elecció dels caps de casa, i els corregidores . Durant aquesta època hi hagué a Castella diverses classes d’alcaldes, segons llurs competències.

Als Països Catalans, a partir dels successius decrets de Nova Planta, a principi del segle XVIII, l’organització del municipi sofrí una gran transformació amb la implantació de l' ajuntament , la presidència del qual a les capitals de corregiment correspongué d’antuvi al corregidor . Mancant aquest, era presidit pel tinent de corregidor o alcalde major ; només en el cas que faltessin ambdós podia ésser conferida la presidència al regidor degà de l’ajuntament, i no a qualsevol delegat eventual del corregidor. La separació, consignada a la constitució del 1812, entre les funcions judicials i les administratives, en virtut de la qual hom creà jutges ordinaris per a aquelles, configurà l’aspecte definitiu de la institució de l’alcalde exclusivament com a president de l’ajuntament i generalitzat a totes les poblacions, mentre que les funcions judicials foren transferides als jutges; el càrrec d’alcalde esdevingué llavors d’elecció popular, com els altres de l’ajuntament.

Les formes d’elecció han estat modificades d’ençà d’aleshores en diverses ocasions, seguint les oscil·lacions de la política espanyola. El 1877 foren fixats com de lliure elecció reial els alcaldes de Barcelona i de Madrid, mentre que els de les altres poblacions importants eren nomenats pel rei entre els consellers de l’ajuntament corresponent. La Segona República Espanyola suprimí els alcaldes de nomenament governatiu i féu electius tots els càrrecs, situació restablerta després del període franquista.

L’alcalde és, doncs, elegit pels regidors i l’elecció ha de recaure necessàriament en un d’ells. Correspon principalment a l’alcalde de fer que es compleixin les lleis i disposicions governatives, de mantenir l’ordre i de proveir a la seguretat pública i individual als llocs on no hi ha autoritat específica per a aquesta tasca, de tenir cura que siguin prestats amb exactitud els serveis i que siguin satisfetes les càrregues públiques imposades per l’estat, etc. Com a òrgan municipal, és president de l’ajuntament, de la comissió de govern i cap de l’administració municipal en funcions executives. La competència de l’alcalde és atractiva, és a dir, li corresponen totes les facultats de govern i administració del municipi no reservades expressament a l' ajuntament en ple o a la comissió de govern , i les que aquesta li delega.

L’ajuntament de Barcelona, d’acord amb el seu règim municipal especial, és organitzat pel sistema anomenat “d’alcalde fort”, segons el qual les atribucions de l’alcalde són superiors a les que té el mateix càrrec en els municipis de règim normal.

Col·laboració: 
JMPG / R

Llegir més...