i bop | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels sumaris

Gran enciclopèdia catalana

bop

anglès*
bebop (en)
substantiu masculím
Música
bebop (en)
música mús
Estil de jazz aparegut a Nova York vers el 1942, també anomenat bebop o rebop.

Té com a figura principal el saxofonista Charlie Parker, que fou el primer a introduir innovacions que comportaren una ruptura amb l’estil dominant, anomenat de manera genèrica swing. Les seves característiques són l’abandó de la continuïtat rítmica, la prolongació de les bases harmòniques en detriment de la melodia, que dóna un marge molt més ampli a la improvisació, el fraseig ràpid o molt ràpid i la preferència per grups petits (generalment quintets en el format de saxòfon, trompeta, piano, bateria i baix) en oposició a les big-bands, aleshores molt en voga. Entre els fundadors del bop cal esmentar també el trompeta Dizzy Gillespie, el pianista Bud Powell i els bateries Mach Roach i Kenny Clarke. L’èxit del nou estil fou tan gran que marcà tota l’evolució posterior del jazz. A mitjan anys cinquanta el  bop donà naixement a dos corrents: el hard-bop, que incorporava la tradició del blues, el rhythm-and-blues i el gospel, del qual foren representants cabdals els Jazz Messengers, i al cool

Data de revisió: 
2018-12-01
Llegir més...