Dret d’una gran importància en l’època romana, no pot ésser considerat, malgrat tot, com la totalitat de l’ordenament romà, atès que el ius gentium i el ius honorarium es desenvoluparen per suplir les seves deficiències i s’introduïren els canvis que s’anaren produint. A l’edat mitjana és identificat amb el dret romà, i té una importància que compartí amb el dret canònic i els drets particulars o locals (dret comú). Posteriorment, es transformà i tendí a independitzar-se dels drets romà i públic. En aquest sentit, és considerat actualment com un dret privat que defensa uns interessos de marcat caràcter individual i patrimonial. Entre els principis més assenyalats d’aquest dret hi ha el de l’autonomia de la voluntat, tot i que per l’intervencionisme estatal es va debilitant. És constituït pel dret de les persones, de la família, de les coses, de les successions, de les obligacions i dels contractes. La defensa del concepte de propietat, qüestió no estrictament jurídica, és un tema principal dins aquesta branca del dret adreçada a la protecció de la classe detentora dels béns de producció, malgrat que el seu funcionament pràctic no respongui a l’evolució capitalista actual. El Codi Civil espanyol regula aquest concepte en nombrosos articles i, per la importància decisiva que li dona –ratificada per les penes elevadíssimes imposades als delictes contra la propietat privada– és anomenat dret de la propietat.
El dret civil als Països Catalans
Als Països Catalans s’entengué per dret civil, en el sentit precís del mot, el romà justinianeu rebut en tota la seva amplitud. Després dels decrets de Nova Planta (1707-1716), a les illes Balears i al Principat hom conservà el dret civil propi, mentre que al País Valencià fou abolit i substituït pel castellà. Al segle XIX, el concepte de dret civil es limità a les institucions de dret privat no mercantils. Posteriorment, el dret civil català, en tant que dret privat general (en relació amb els diferents drets especials que progressivament se n’han separat: mercantil, del treball, etc.) i comú (tota vegada que n’és la seva base) se circumscriví, en exclusivitat o en l’essencial, a la persona, la família, les relacions patrimonials i la successió hereditària. Bé que privat de desenvolupament i actualització, durant el franquisme hom elaborà la Compilació del dret civil especial de Balears i la Compilació del dret civil especial de Catalunya. Després del franquisme, a Catalunya hom recuperà el dret civil propi amb l’elaboració del Codi Civil de Catalunya (2002-15).