A l’edat antiga, els grecs donaren una gran importància a l’ensenyament musical. L’ús de la música en la litúrgia el feu necessari en la vida religiosa medieval, i els monestirs esdevingueren centres de formació musical. Les universitats medievals incloïen la música en les arts liberals del quadrivium. Des de mitjan segle XV, l’ensenyament musical es difongué sobretot a partir dels conservatoris. A partir de l’edat mitjana, l’ensenyament musical anava vinculat a l'escola de cant de les catedrals i a les escolanies de les principals esglésies i monestirs. La part musical teòrica era una de les arts liberals. Cap a la fi del segle XV hi ha notícies d’ensenyament privat de cant pla a Barcelona; la música profana era estudiada directament de mestre a deixeble i així es formaven els instrumentistes i els cantants professionals i rebien educació musical els nobles i la gent rica. Cap a mitjan segle XIX hom fundà els conservatoris, privats i municipals, que completaren l’ensenyament que anteriorment donaven les escolanies i les capelles musicals. L’ensenyament privat es desenvolupà al principi del segle XX gràcies a nombroses acadèmies.
m
Música