i insectes | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

insectes

hexàpodes, insectos (es), insects (en)
substantiu masculím
pluralpl
Zoologia

Sumari de l’article

hexàpodes, insectos (es), insects (en)
insecte aspecte general d’un efemeròpter mascle en visiò lateral i detall del cap
© Fototeca.cat
entomologia entom
Classe de l’embrancament dels artròpodes antenats, amb el cos dividit en 21 segments repartits en tres regions (cap, tòrax i abdomen), proveïts de tres parells de potes (hexàpodes), dos parells d’ales o un de sol (o bé cap) i amb metamorfosi durant el desenvolupament.

Descripció

El cap és format per sis segments soldats i coberts per la càpsula cefàlica, la part anterior i mitjana de la qual constitueix el clipi; a més hi ha els ulls, dues antenes segmentades i un aparell bucal molt divers segons els ordres, però sempre amb un parell de mandíbules, dos parells de maxil·les, un llavi superior o labre, un llavi inferior i dos parells de palps (uns de labials, corresponents al llavi inferior, i uns de maxil·lars). Hom pot distingir quatre tipus d’aparells bucals: mastegador, propi sobretot d’ortòpters, odonats, dermàpters, apterigots, isòpters i coleòpters, xuclador, propi de lepidòpters i mosques domèstiques, picador-xuclador, propi sobretot d’anoplurs, homòpters, heteròpters, sifonàpters, dípters nematòcers i alguns dípters braquícers, i llepador, propi d’alguns himenòpters, com ara les abelles.

Esquema generalitzat de l’abdomen, constituït generalment per onze metàmers més el tèson, en una femella (esquera) i en un mascle, on s’aprecia la disposició de les plaques tergal (dorsal) i esternal (ventral) de cada segment, separades per la membrana pleural, i l’estructura de la genitàlia, en posició de les terminal del cos. Hom hi consigna: 1, estigmes respiratoris; 2, cerc; 3, epiprocte o placa supraaanal; 4, anus; 5, paraprocte o placa perianal; 6, valva interna (segment IX); 7, valva dorsal o lateral (segment IX); 8, valva ventral (segment VIII); 9, valvífer (segment IX); 10, orifici genital; 11, valvífer (segment VIII); 12, edeagus; 13, valva; 14, paràmers

L’aparell digestiu, revestit interiorment de quitina, es divideix en intestí xuclador o anterior (boca, esòfag i pap), intestí secretor o mitjà (amb un estómac, proveït de cecs gàstrics i mancat de revestiment quitinós) i intestí posterior (amb ampul·la rectal i anus). L’aparell respiratori és integrat per tràquees. L’aparell circulatori és obert i es redueix a un vas dorsal, en el qual circula la sang de darrere cap endavant, i a una sèrie de llacunes sanguínies per on la sang s’esmuny a causa de les contraccions abdominals. L’aparell excretor consta dels tubs de Malpighi, exclusius d’aquest grup, que van a desembocar a l’intestí posterior. Els insectes són unisexuals, amb fecundació interna; la majoria són ovípars, amb desenvolupament directe (ametàbols) o bé indirecte (hemimetàbols i holometàbols). Tanmateix, alguns insectes (mosques) presenten viviparisme o pseudoviviparisme.

El tòrax és subdividit en tres segments (protòrax, mesotòrax i metatòrax), a cadascun dels quals s’insereix un parell de potes, amb coxa, trocànter, fèmur, tíbia i tarsos, amb molts d’artells; a més, als dos primers generalment s’insereix un parell d’ales. Hi ha diverses classes d’ales: èlitres, elitroides, membranoses o hemèlitres. En els dípters i estrepsípters, el segon i el primer parell d’ales, respectivament, són substituïts per un parell d’òrgans estabilitzadors o balancins. Alguns insectes, a causa del parasitisme (puces, pugó i polls) o de llur primitivisme (apterigots), o bé pel fet que tenen hàbitats molt especials (embiòpters, formigues, etc), han perdut les ales, bé que en alguns d’aquests hi ha temporalment individus alats. L’abdomen és llarg, flexible, mòbil i format per 12 segments; a la cara ventral s’obren els orificis respiratoris traqueals o estigmes.

Els insectes es distribueixen en uns 30 ordres, que contenen gairebé un milió d’espècies, la qual cosa representa les cinc sisenes parts de les espècies animals conegudes. Són cosmopolites, exceptuant les regions molt fredes. Tenen una gran importància biològica i econòmica, com a font de plagues agrícoles i forestals, com a productors de substàncies útils a l’home, com a vectors de malalties, com a principals consumidors de productes primaris, com a depredadors i com a biomassa. Aparegueren en el Devonià, fa tres-cents milions d’anys.

Grups principals d’insectes i els ordres més destacats

Grups principals d’insectes i els ordres més destacats
subclasse dels apterigots    
  ametàbol col·lèmbols
    proturs
    diplurs
    tisanurs
subclasse dels pterigots    
  hemimetàbol efimeròpters
    odonats
    dictiòpters
    isòpters
    zoràpters
    plecòpters
    embiòpters
    notòpters
    dermàpters
    queleutòpters
    ortòpters
    psocòpters
    mal·lòfags
    anoplurs
    tisanòpters
    heteròpters
    homòpters
  holometàbols neuròpters
    mecòpters
    tricòpters
    lepidòpters
    dípters
    sifonàpterso sifonàpters
    coleòpters
    estrepsípters
    himenòpters

Col·laboració: 
PCA

Llegir més...