L’existència de les llengües bàltiques —molt particularment la del lituà— ha tingut una importància decisiva en la constitució de l’indoeuropeisme, car es tracta de llengües molt arcaïtzants (en certs punts, més que el llatí o el grec clàssics) i, doncs, llur testimoniatge té un gran valor. Així, l’accent lituà és gairebé l’únic fenomen encara observable en una llengua viva que informa sobre la col·locació i el caràcter del to indoeuropeu.
f
pl
Lingüística i sociolingüística