L’activitat ( a ) és una quantitat adimensional (de valors arbitraris per tal com depèn d’una tria arbitrària), igual a la unitat en l’estat de referència. De la definició de fugacitat hom dedueix que G—G° = nRT ln(a) ( G i G° essent els valors de l’energia lliure de Gibbs en l’estat considerat i en el de referència, respectivament). Per a servir-se de les activitats, cal escollir i precisar bé, en cada cas, l’estat de referència. Per als gasos, la convenció més còmoda és prendre com a tal, a cada temperatura, l’estat en què f ° = 1 (d’on a = f). De la definició de fugacitat hom dedueix aleshores que, per als gasos perfectes, l’activitat és igual a la pressió P i que per als gasos reals a/P = 1 quan P →o. (Cal remarcar que per als gasos reals l’estat de referència és un estat hipotètic, físicament inexistent). En el cas de les solucions, els estats de referència més convenients són, per al solvent el solvent pur, per al solut un estat tal que a dilució infinita la seva activitat es confongui amb la concentració. De la definició resulta que, per a les solucions ideals l’activitat del solvent i del solut són sempre iguals a llurs concentracions (amb valors numèrics que depenen de la unitat de concentració escollida). Per a les solucions reals les lleis de Raoult i de Henry (vàlides només a gran dilució) esdevenen exactes a qualsevol concentració quan les concentracions són substituïdes per les activitats. Si hom té en compte, d’altra banda, que la llei d’acció de massa, expressada en funció de les pressions i concentracions, només és exacta per als gasos perfectes i solucions ideals, mentre que és aplicada amb tot rigor als sistemes reals si es fan intervenir les fugacitats o activitats, resulta que l’activitat pot també definir-se com la quantitat per la qual cal substituir les pressions gasoses o les concentracions perquè les fórmules termodinàmiques vàlides per als gasos perfectes i solucions ideals esdevinguin rigorosament exactes per a tots els sistemes reals. La desviació de l’activitat respecte a la pressió o a la concentració mesura l’allunyament de la idealitat a causa de les interaccions moleculars. La consideració de les activitats és sobretot interessant en els sistemes condensats, on (contràriament al que passa amb els gasos) les fugacitats absolutes no són en general accessibles. Per a les solucions, les activitats són fàcilment calculables a partir de mesures de pressió osmòtica, tensió de vapor, punt de congelació, distribució entre dos solvents o força electromotriu.
f
Química