Sembla inspirat en les festes celebrades a Roma, al final del mes d’abril, en honor de la deessa Flora. El 1323 fou fundada a Tolosa la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors per a la restauració de la poesia trobadoresca i de la llengua poètica occitana; el primer certamen tingué lloc pel maig del 1324 —fou premiat amb la viola d’or Arnaud Vidal de Castelnaudari—, i, en progressiva disminució des del s XV, encara se celebraven jocs florals el 1484. Hom seguia, com a norma dels mantenidors i els participants, el codi gramatical i poètic redactat pel jurista tolosà Guilhem Molinièr, del qual féu tres redaccions: la primera en prosa, Las leis d’amors (1328-37), una altra en vers, Las flors del gay saber, més reduïda (1337-43), i la tercera, també en prosa, feta entre el 1355 i el 1356. Es conserven un centenar de composicions, en general de temàtica religiosa i allunyades dels models trobadorescs de l’amor cortesà, de qualitat més aviat escassa. Les primeres relacions de Catalunya amb el consistori tolosà s’establiren gràcies sobretot al rossellonès Joan de Castellnou, relacionat d’una banda amb aquell —en fou mantenidor cap al 1341— i d’altra banda amb Alfons III i el seu germà l’infant Pere, al qual dedicà els seus tractats poètics. A part això, nombrosos catalans participaren en els jocs florals de Tolosa, entre altres Joan Blanc, Jaume Rovira, Bernat de Palaol, Llorenç Mallol, possiblement Joan Basset i Gabriel Ferrús, Lluís Icart i Guillem de Masdovelles. Un concurs poètic —que possiblement no era el primer— se celebrà ja a Lleida el 1338, potser per iniciativa reial. Jaume Marc i Lluís d’Averçó obtingueren de Joan I la instauració de la Gaia Ciència a Barcelona (20 de febrer de 1393) i en foren nomenats mantenidors; durant el seu mandat es degueren celebrar només dues festes (l’una el 1394 i l’altra el 1395), a despeses de la ciutat. Martí I la reinstaurà (1 de maig de 1398), li conferí caràcter reial i tornà a nomenar-ne mantenidors Marc i Averçó. Ferran I confirmà (1413) la disposició del 1398 i atorgà al consistori la facultat de nomenar quatre mantenidors. Aquest mateix any se celebrà un certamen al palau reial de Barcelona, en presència del rei, en el qual Felip de Malla pronuncià dos parlaments que, juntament amb les notícies fornides per l'Arte de trobar d’Enrique de Villena, són molt il·lustratius del funcionament i el cerimonial de les festes. Són poques, i sovint dubtoses, les poesies conservades; hi participaren amb seguretat Gilabert de Pròixida i Guillem de Masdovelles i, possiblement, Andreu Febrer. Sense els prejudicis morals i polítics dels jocs florals de Tolosa, els de Barcelona permeteren el conreu de la poesia amorosa de tipus trobadoresc, molt freqüent a la cort a la darreria del s XIV i el començament del XV. Interromputs aquests certàmens al s XV i substituïts per d’altres d’eminentment religiosos, la tradició no fou represa fins a la restauració dels Jocs Florals de Barcelona (1859), seguits, entre altres, pels Jocs Florals de Lo Rat Penat (1879) a València i posteriorment pels Jocs Florals de la Ginesta d’Or (1924) al Rosselló (Companyia Literària de la Ginesta d'Or).
m
pl
Literatura