Creada el 1982 arran d’una escissió del partit Amal en ocasió de la invasió israeliana del Líban, en són líders destacats Husayn al-Musawi (mort el 1992), Muhammad Hussein Fadllalah (mort el 2010) i Hassan Nasrallah. Rep el suport de l’Iran i també del règim sirià implantat el per Hafiz a-lAssad, malgrat el caràcter laic d’aquest. Tingué una participació destacada en el conflicte civil libanès de 1982-91.
Posteriorment ha restat com una de les poques milícies actives al país amb l’Exèrcit de Resistència Islàmica com a branca militar, malgrat la resolució de l’ONU del 2004 que l’instà a desarmar-se. D’ideologia panislamista, concentra la seva estratègia en l’expulsió de les forces israelianes del sud del Líban (cosa que ha motivat freqüents atacs d’Israel) amb l’objectiu més general d’establir un règim islàmic i eliminar l’Estat d’Israel. Gaudeix d’una considerable acceptació popular i té representació en el Govern libanès, dins del sistema de quotes dissenyat per mantenir un precari equilibri entre els diversos sectors. Contrari als acords de pau entre Israel i l’OAP del 1993, ha comès un gran nombre d’atemptats terroristes i, després de la retirada d’Israel del sud del Líban (2000), s’hi continuà enfrontant reiteradament a la frontera amb els alts del Golan (ocupats per Israel des del 1967).
La retirada siriana del Líban a partir del febrer del 2005 comportà un canvi d’escenari en el qual, en principi, Ḥizb Allāh perdé un suport bàsic. Al juliol del 2006, el segrest de dos soldats desencadenà una ofensiva israeliana a gran escala sobre el Líban durant els dos mesos següents que no aconseguí desmantellar l’organització. La fi de l’ofensiva israeliana fou presentada pels líders de Ḥizb Allāh com una gran victòria, però pocs mesos després els seus representants es retiraren del Govern en protesta per la decisió d’aquest d’autoritzar una investigació de l’ONU sobre l’assassinat de l’aleshores president Rafiq Hariri l’any 2005, i pressionaren el Govern a dimitir al llarg del 2007.
Després de mesos de tensions, al juliol del 2008 les diverses parts arribaren a un consens per a formar un govern d’unitat, que es creà cinc mesos després que el bloc occidental guanyés les eleccions del juny del 2009. No obstant això, i que una de les primeres mesures del nou Govern fou la legalització dels arsenals d’armes de Ḥizb Allāh, la sortida dels ministres d’aquesta organització i els seus aliats novament a causa de la investigació de l’assassinat de Hariri provocà una nova crisi. La designació d’un nou primer ministre proper a Ḥizb Allāh desencadenà protestes dels partits prooccidentals. El desencadenament de la guerra civil a Síria a partir del març del 2011 repercutí en una intensificació de la violència al Líban, sobretot entre Ḥizb Allāh, partidària del règim d'al-Assad, i els sunnites, que donaven suport als rebels. El 2013 la Unió Europea classificà la branca militar de Hizb Allah com a grup terrorista Al gener del 2014 s'inicià al Tribunal especial de les Nacions Unides de la Haia el judici en absència dels presumptes autors de l'assassinat de Hariri, membres de Ḥizb Allāh que l'organització es negà a extradir. Al maig del 2016 un dels presumptes responsables del magnicidi i líder destacat de l'organització, Mustafa Amine Badriddine, morí en un atemptat a Damasc (Síria), on molts dels militants de Ḥizb Allāh s'havien desplaçat a combatre en suport del règim de la família Assad. Per la seva banda, la Lliga Àrab (controlada per règims sunnites) qualificà aquest mateix any Ḥizb Allāh com a organització terrorista.