i Lee Konitz | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Lee Konitz

Leon Konitz
Música
Leon Konitz
música mús
Saxofonista de jazz nord-americà.
Chicago, Illinois, 13 d’octubre de 1927 — Nova York, 15 d’abril de 2020

Començà estudiant clarinet, però de seguida s’interessà pel saxo alt, instrument amb el qual desenvolupà tota la seva trajectòria. Professional des del 1945, col·laborà amb Jerry Wald i després entrà a formar part de l’orquestra de Claude Thornhill (1947). La seva influència principal d’aquests anys, tanmateix, fou la del pianista Lennie Tristano, del qual fou deixeble i amb el qual enregistrà diversos àlbums. Adoptà la seva concepció musical, que més tard rebé el nom de %icool-jazz%i, prioritzant la introspecció i un cert intel·lectualisme, oposat a l’agressivitat i l’emotivitat del bop. Enfront de la figura dominant de Charlie Parker, cultivà un so més suau, amb menys harmònics i sense vibrato. Per aquestes característiques Miles Davis l’afegí a les sessions dels anys 1949-50 que donaren lloc a l’àlbum Birth of the Cool (1957), fita del nou estil.

L’any 1950 publicà el primer disc sota el seu nom, Subconscious-Lee, i el 1951 s’uní a la big band de Stan Kenton. A partir del 1954 dirigí els seus propis grups. Després d’uns quants anys allunyat de la música a l’inici de la dècada de 1960, retornà amb una activitat prolífica tant als concerts com a la producció discogràfica. Tocà amb una gran quantitat d’intèrprets d’estils molt diferents i sovint en duo, entre d’altres Gerry Mulligan, Charles Mingus, Martial Solal, Jim Hall i Ornette Coleman. Dins d’un estil propi, mostrà sempre un constant esperit de recerca i d’innovació. Des de mitjan anys setanta dirigí un nonet de manera intermitent. En l’etapa més tardana de la seva carrera, destacaren els grups que liderà integrats per Brad Mehldau (piano) i Charlie Haden (baix).

Publicà més d’un centenar de discs sota el seu nom, entre els quals es poden esmentar Motion (1961), The Lee Konitz Duets (1967), Lone-Lee (1974), Oleo (1975), The Lee Konitz Nonet (1975) i GRACEfulLEE (2008), i col·laborà com a acompanyant amb molts altres intèrprets. Influí en un gran nombre de saxos alts, com Art Pepper i Paul Desmond, i tingué un paper molt important en l’aparició del jazz europeu la dècada de 1950.

Col·laboració: 
LaEs / XCa / PBO
Data de revisió: 
2020-04-16

Llegir més...