i Likud | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Likud

‘Consolidació’
‘Consolidació’
ciències polítiques polít
Coalició de partits israeliana.

Fou fundat el 1973 en unir-se diversos partits sionistes i de dreta enfront del Partit Laborista d'Israel. En formaren el nucli el partit Her'ut i el partit liberal, que el 1988 es fusionaren amb el nom de Likud-Moviment Nacional Liberal. La majoria dels partits que solen integrar la coalició, però, conserven llur independència atesa llur orientació religiosa. N'han estat els líders Menahem Begin (1973-83), Yitzhak Shamir (1983-93), Benjamin Netanyahu (1993-99) i Ariel Sharon (1999-2005). Des del 2005 Netanyahu n'és novament el líder.

El Likud governà Israel en 1977-84. Posteriorment formà un govern d’unitat amb els laboristes fins el 1988, que tornà a governar en solitari. El 1992 passà a l’oposició, i el 1996 recuperà el poder. Partidari d’integrar els territoris ocupats, s’ha oposat als acords de pau d'Oslo, tot i que el 2001 formà un govern de coalició amb els laboristes fins el 2003, que s’alià amb la dretana Unió Nacional, el partit religiós Mafdal i el centrista Shinui. L’anunci d’Ariel Sharon d’una retirada unilateral de Gaza desencadenà una crisi al Likud, com s’evidencià en el resultat negatiu del referèndum intern (no vinculant) del maig del 2004 sobre aquesta qüestió en el partit. Com a resultat de la crisi, el Mafdal i la Unió Nacional es retiraren de la coalició de govern al juny i al novembre, respectivament, i, al desembre, Sharon expulsà els ministres del Shinui.

El 2005 el Likud formà un nou govern de coalició amb els laboristes. La contestació al lideratge de Sharon dins del Likud s’aglutinà cada cop més a l’entorn de Benjamin Netanyahu, el qual poc abans de la retirada de Gaza dimití el càrrec de ministre de finances. Al novembre del 2005 el Partit Laborista abandonà la coalició amb el Likud, i Sharon anuncià la dimissió com a membre del Likud per a fundar un nou partit, el Kadima, vencedor de les eleccions del maig del 2006, en les quals, amb només dotze escons (sobre 120), el Likud passà a l’oposició.

En les eleccions anticipades del febrer del 2009 el Likud es recuperà i esdevingué, per només un escó (27) respecte a Kadima, la segona força política a la Knesset. Un acord de coalició amb el radicalpopulista Yisrael Beitenu, el religiós Shass i una escissió dels laboristes aconseguí retornar el Likud al govern, amb Netanyahu com a primer ministre. Al maig del 2012 Kadima s’integrà al govern. En les eleccions anticipades del gener del 2013 el Likud formà una llista conjunta amb Yisrael Beitenu que aconseguí majoria relativa (31). El nou govern de coalició format al març incloïa també el centrista Yesh Atid, l’escissió del Kadima Hatnuah i un partit d’ultradreta i novament Benjamin Netanyahu n’era el primer ministre. Amb un resultat quasi idèntic (30), dos mesos després de les eleccions anticipades del març del 2015 el Likud formà un nou govern de coalició amb el nacionalista radical Casa Jueva, els religiosos Shass i Units en la Torà i el Kulanu, una escissió del Likud del desembre del 2014, de nou amb Netanyahu com a primer ministre. Al maig del 2016 incorporà a la coalició de govern Yisrael Beitenu. Tanmateix, citant diferències irreconciables entre els socis de govern Netanyahu convocà eleccions anticipades per al 9 d'abril de 2019 en les quals l'empat entre el Likud i la coalició de centredreta Blanc i Blau a 35 escons portà a la repetició dels comicis el 17 de setembre, que donaren un resultat molt semblant (32 i 31). Poc després que fracassés en la formació de govern, al novembre Netanyahu fou formalment acusat de corrupció.   

Data de revisió: 
2019-11-25
Llegir més...