i Likud | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Likud

‘Consolidació’
‘Consolidació’
ciències polítiques polít
Coalició de partits israeliana.

Fou creada el 1973 en unir-se diversos partits sionistes i de dreta enfront del Partit Laborista d’Israel. En formaren el nucli el partit Herut i el partit liberal, que el 1988 es fusionaren amb el nom de Likud-Moviment Nacional Liberal. La majoria dels partits que solen integrar la coalició, però, conserven llur independència atesa llur orientació religiosa. N’han estat els líders Menahem Begin (1973-83), Yitzhak Shamir (1983-93), Benjamin Netanyahu (1993-99) i Ariel Sharon (1999-2005). Des del 2005 Netanyahu n’és novament el líder.

El Likud governà Israel els anys 1977-84. Posteriorment formà un govern d’unitat amb els laboristes fins el 1988, que tornà a governar en solitari. El 1992 passà a l’oposició, i el 1996 recuperà el poder. Partidari d’integrar els territoris ocupats, s’ha oposat als acords de pau d’Oslo, tot i que el 2001 formà un govern de coalició amb els laboristes fins el 2003, que s’alià amb la dretana Unió Nacional, el partit religiós Mafdal i el centrista Shinui. L’anunci d’Ariel Sharon d’una retirada unilateral de Gaza desencadenà una crisi al Likud, com s’evidencià en el resultat negatiu del referèndum intern (no vinculant) sobre aquesta qüestió celebrat en el partit el maig del 2004. Com a resultat de la crisi, el Mafdal i la Unió Nacional es retiraren de la coalició de govern al juny i al novembre, respectivament, i, al desembre, Sharon expulsà els ministres del Shinui.

El 2005 el Likud formà un nou govern de coalició amb els laboristes. La contestació al lideratge de Sharon dins del Likud s’aglutinà cada cop més a l’entorn de Benjamin Netanyahu, el qual poc abans de la retirada de Gaza dimití el càrrec de ministre de Finances. El novembre del 2005 el Partit Laborista abandonà la coalició amb el Likud, i Sharon anuncià la dimissió com a membre del Likud per a fundar un nou partit, el Kadima, vencedor de les eleccions del maig del 2006, en les quals, amb només dotze escons (sobre 120), el Likud passà a l’oposició.

En les eleccions anticipades del febrer del 2009 el Likud es recuperà i esdevingué, per només un escó, la primera força política a la Knesset després del Kadima. Un acord de coalició amb el radicalpopulista Yisrael Beitenu, el religiós Shas i una escissió dels laboristes aconseguí retornar el Likud al govern, amb Netanyahu com a primer ministre. El maig del 2012 el Kadima s’integrà al govern. En les eleccions anticipades del gener del 2013 el Likud formà una llista conjunta amb Yisrael Beitenu que aconseguí majoria relativa. El nou govern de coalició format al març, amb Netanyahu novament de primer ministre, incloïa també el centrista Yesh Atid, Hatnuah, una escissió de Kadima, i un partit d’ultradreta. Amb un resultat gairebé idèntic (30 escons), dos mesos després de les eleccions anticipades del març del 2015 el Likud formà un nou govern de coalició amb el nacionalista radical Ha-Bayit ha-Yehudí (‘Llar Jueva’), els religiosos Shas i Yahadut HaTora i el Kulanu, una escissió del Likud del desembre del 2014. Presidit per Netanyahu, el maig del 2016 la coalició de govern incorporà Yisrael Beitenu. Tanmateix, citant diferències irreconciliables entre els socis de govern, Netanyahu convocà eleccions anticipades per al 9 d’abril de 2019, en les quals es produí l’empat tècnic entre el Likud i la coalició de centredreta Kahol Lavan (‘Blau i Blanc’). Amb resultats molt semblants, la repetició de les eleccions el setembre del 2019 i el març del 2020 bloquejà el curs polític, però la irrupció de la pandèmia de la COVID-19 forçà un acord de govern Likud-Kahol Lavan. Tot i estar imputat per diversos càrrecs de corrupció, el Tribunal Suprem permeté de nou a Netanyahu d’ocupar el càrrec de primer ministre durant 18 mesos, segons els termes de l’acord amb el soci de coalició.

Llegir més...