OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Josep Bargalló i Valls

Política
Josep Bargalló i Valls
gencat.cat
ciències polítiques polít
Polític i filòleg.
Torredembarra, Tarragonès, 3 de octubre de 1958

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i màster en estudis superiors de llengua, literatura i cultura catalanes per la Universitat Rovira i Virgili, exercí l’ensenyament com a catedràtic de secundària i fou director de l’Institut Pons d’Icart de Tarragona. En el vessant literari i filològic, fou director literari d’edicions El Mèdol (1989-98) i els seus treballs se centren en la història i la cultura popular, molt especialment en el món casteller, amb publicacions com ara La colla Xiquets de Tarragona i la tradició castellera a la ciutat (1990), El fet casteller. La història i l’actualitat d’un costum tradicional (2000) o l’edició d’Els Xiquets de Valls (2001) de Joan Amades. Feu també recerca sobre el barroc català (Literatura catalana del segle XVI al XVIII, 1987) i prestà una especial atenció als aspectes formals de la retòrica i la poètica (Manual de mètrica i versificació catalanes, 1991; Què és la mètrica. Introducció a la versificació catalana, 2007). Ha editat també obres de Josep Pin i Soler, Domènec Guansé i Pere Calders i l’estudi Les set vides de Pere Romeu. Indians, modernistes i sportsmen (2016).

Inicià la trajectòria política durant la Transició a l’Assemblea de Catalunya i com a militant del PSUC, el PSAN i, posteriorment, Nacionalistes d’Esquerra. El 1992 fou elegit diputat al Parlament com a independent dins les llistes d’Esquerra Republicana de Catalunya, i ho fou successivament fins el 2003, any que abandonà el legislatiu català. Ingressà en el partit republicà el 1995 i entrà a formar part del denominat “clan de l’avellana”, format per dirigents de les comarques tarragonines pròxims a Josep-Lluís Carod-Rovira.

Aquell mateix any s’incorporà a la política municipal de Torredembarra, primer com a regidor i posteriorment com a tinent d’alcalde. El desembre del 2003 es feu càrrec de la Conselleria d’Ensenyament en el govern de Pasqual Maragall. El febrer de l’any següent, després de la crisi de l’executiu tripartit arran d’una entrevista de Carod-Rovira amb la direcció d’ETA, rellevà el líder d’ERC en el càrrec de conseller en cap, posteriorment dit conseller primer.

Cessà en el càrrec el maig del 2006, arran de la negativa d’ERC de ratificar el nou Estatut de Catalunya en el referèndum del 2006, que comportà la destitució dels sis consellers d’aquest partit per part del president de la Generalitat. Al desembre substituí Emili Manzano al capdavant de l’Institut Ramon Llull, i des d’aquest càrrec tingué una participació destacada en l’organització de la representació de Catalunya com a invitada d’honor a la Fira del Llibre de Frankfurt del 2007. El gener del 2011 fou rellevat en el càrrec per Vicenç Villatoro. El juny del 2018 assumí el càrrec de conseller d’Ensenyament en el govern de la Generalitat de Catalunya presidit per Joaquim Torra. És autor d’alguns assaigs de tema polític (L’autonomia de les nacions i les minories nacionals, 2006; Una pàtria sòlida en el temps, 2006).

Col·laboració: 
LBF

Llegir més...