Estudià magisteri a l’Escola Normal de Lleida i exercí un temps de mestre. El 1952 es traslladà a Barcelona per estudiar a l’Escola de Periodisme de l’Església. Col·laborà en diferents setmanaris i en el diari El Correo Catalán, on es responsabilitzà de la secció municipal Crónica de Barcelona, i més tard fou nomenat cap d’informació local (1963). El 1964 fou redactor en cap de Tele-exprés.
Dirigí (1968) Diario femenino i el 1969 s’incorporà com a redactor en cap al Diari de Barcelona. Subdirector i director (1974) d’aquest mateix diari, el 1977 dimití el càrrec, i el anys 1986-87 fou el primer director del rellançament de la capçalera en català. Exercí de director a Destino (1977) i a Mundo Diario (1978-80). El setembre del 1980 passà a El Periódico de Catalunya, on fou cap d’opinió i publicà una columna d’opinió diària, titulada Opus Mei, fins l’any 2009. Es jubilà l’any 2002, tot i que continuà col·laborant com a articulista en diversos mitjans.
A banda de la seva activitat en les diverses capçaleres, fou professor de tipografia i arts gràfiques (1964-74) a l’Escola Oficial de Periodisme, presidí la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE, 1978-81) i fou degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya (1991-97), durant el període en què se n’aprovà el codi deontològic, i president del Consell de la Informació de Catalunya (2004).
Fou guardonat amb els premis Ortega i Gasset i el Ciutat de Barcelona (1991), el Josep Maria Lladó a la llibertat d’expressió (2002), el premi Ofici de Periodista del Col·legi de Periodistes de Catalunya (2002), la Creu de Sant Jordi (2005), el Premi Internacional Manuel Vázquez Montalbán (2006) i el Premi d’Honor de la Comunicació Local de la Diputació de Barcelona del 2010 a la trajectòria professional.
És autor dels llibres Historia mundial desde 1939 (1973), Diari de la caiguda de Catalunya (1989), De Campdevànol a Laos (1994), La democràcia com a norma en l’exercici del periodisme. Recull d’articles 1954-2002 (2002), Per comprendre l’Índia (2004), Memòries. D’Arbeca a l’Opus Mei (2004) i Humor de combat. Com respirar sota les dictadures (2007). L’any 2005 publicà Memorias. Confieso que soy periodista.