i Laurent Koudou Gbagbo | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

Laurent Koudou Gbagbo

Política
ciències polítiques polít
Polític de Costa d’Ivori.
Gagnoa, Àfrica Occidental Francesa, actual Costa d'Ivori, 31 de maig de 1945

Graduat en història el 1969 per la Universitat d’Abidjan, el 1970 començà a exercir la docència al Lycée Classique d’aquesta ciutat. Obtingué també un doctorat per la Sorbona de París (1979). En 1971-73 fou empresonat per les seves activitats d’oposició al president Félix Houphöuet Boigny, i l’any 1982 fundà el Front Popular Ivorià (FPI).

Exiliat a França entre el 1985 i el 1988, el 1990 disputà infructuosament la presidència a Houphöuet Boigny i, després de la mort d’aquest, cridà al boicot a les eleccions i el 1992 fou novament empresonat. L’any  2000 aconseguí el càrrec en unes presidencials plenes d’incidències i d’irregularitats. El 2002 s’enfrontà a un intent de cop d’estat que donà lloc a una guerra civil, en la qual Gbagbo fou acusat de dur a terme una política d’extermini dels musulmans i altres minories.

En aquest conflicte hagueren d’intervenir forces de l’ONU l’any 2004. Emparant-se en la inestabilitat, posposà les eleccions del 2005. L’any 2007, pressionat pels Estats Units, França i les Nacions Unides, formà amb els opositors un govern de concentració nacional. Bé que ambdues parts signaren un acord de pau, la violència continuà. L’octubre del 2010 se celebraren les eleccions presidencials, en la segona volta de les quals s’enfrontaren Gbagbo i el líder opositor Alassane Ouattara, declarat guanyador per la comissió electoral al desembre, resultat declarat vàlid per les Nacions Uunides, però que Gbagbo no acceptà.

Els dos mesos següents la violència s’agreujà. A l’abril, amb el suport de l’ECOWAS, les Nacions Unides, França i els EUA, els partidaris d’Ouattara iniciaren una ofensiva. Assetjat en el propi palau presidencial a Abidjan, fou detingut en una ofensiva conjunta de forces franceses i dels partidaris del president. El novembre del 2011 fou transferit al Tribunal Penal Internacional, que l’acusava de crims de guerra i contra la humanitat arran dels prop de 3.000 morts violentes després de les eleccions del 2010, càrrecs que en tot moment negà. El gener del 2016 s’inicià el seu judici i també el d’alguns col·laboradors seus. El gener del 2019 el tribunal declarà Gbagbo innocent.

Data de revisió: 
2019-01-15
Llegir més...