i Sergi Schaaff i Casals | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

Sergi Schaaff i Casals

Ràdio i televisió
Sergi Schaaff i Casals

televisió tv
Periodista, productor i realitzador de televisió.
Barcelona, 17 de juliol de 1937

Llicenciat per la Universitat Autònoma de Barcelona, on inicià la seva trajectòria docent, a més de professor, fou cap de l’àrea de Tecnologia (1978-85) i vicedegà de la Facultat de Ciències de la Informació (1980-81). Del 1992 fins al 2009 exercí a la Universitat Pompeu Fabra, on fou un dels principals impulsors dels Estudis de Comunicació Audiovisual (i de la corresponent titulació), que també impartí, i dels quals fou vicedegà (1996-2000) i degà (2000-04). L'any 1987 ingressà a la Societat Catalana de Comunicació, de l'IEC. 

Com a realitzador, productor i director ha estat vinculat sobretot a Televisión Española, per a la qual ha creat o adaptat programes que moltes vegades han marcat una pauta a seguir. Hom pot esmentar Aquí el segundo programa (1966), en el qual debutà, La carretera es de todos (1967-69) Pequeño estudio (1970), Ficciones (1974), Original (1975-77), Si lo sé no vengo (1985-89), El tiempo es oro (1987-92), 3x4 (1988-99), La luna (1989), La vida es juego (1992-94), Ruta Quetzal (1993) i Saber y Ganar (des del 1997).

Tingué també una participació molt destacada en el circuit català de TVE, del qual el 1981 fou nomenat director de programes amb Teatre Club (1976), Terra d’ escudella (1977), Festa amb Rosa Maria Sardà (1979) o Les Guillermines del rei Salomó (1981) i altres espais.

Ha dirigit també programes per a Televisió de Catalunya (Per molts anys, 1994-95, Pets-and-Pets.com, 2003; No em ratllis, 2006-08), Canal 9 (1 de 5 , 1989-90; Tria Tres, 1990-91), i Telecinco (La semana que viene, 1998).

Ha estat guardonat amb el premi Ondas (1979) per la dirección de Salomé, d’Oscar Wlide, en versió de Terenci Moix i interpretada por Núria Espert; amb els premis Zapping Teleespectadors Associats de Catalunya (2004), el Premio Talento de l’Academia de las Artes y de las Ciencias de la Televisión (2005), el premi Miramar d’Honor de RTVE a la trajectòria professional (2012) i la Creu de Sant Jordi (2014). 

Llegir més...