OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Josep de Ribas

Militar
ciències militars mil
Militar d’origen català.
Nàpols, 6 de juny de 1749 — Sant Petersburg, desembre de 1800

Fill de Josep de Ribas Boyons, militar barceloní al servei de Carles de Borbó (futur Carles III d’Espanya) que el 1734 conquerí el regne de Nàpols als Àustria, i de la noble angloirlandesa Margarida Plunkett, seguí la carrera militar. Recomanat per l’almirall Orlov, que comandava la flota russa contra els otomans a la Mediterrània, lluità a la batalla de Çeşme (1770) i posteriorment, seguint Orlov, serví a l’exèrcit de Caterina II de Rússia. Es russificà el nom com a Ossip Mikhailovič Deribas, i el 1774 arribà a capità.

El casament amb una dama de companyia de la tsarina, Anastassija Ivanovna Sokolovaja (1776), contribuí a la seva projecció, i el 1787 entrà al servei del príncep Pot’omkin, sota les ordres del qual combaté els turcs pel control de la mar Negra. Tingué una participació destacada en la presa de la fortalesa Očakov (1788), per la qual fou condecorat i ascendit a general major el 1789, any que tornà a distingir-se en la presa de Hadzhibej, i el 1790 en la d’Izmail, a les ribes del Danubi. Per aquesta darrera acció fou recompensat per Caterina amb una gran propietat amb més de vuit-cents serfs.

Nomenat contraalmirall (1792), fou comissionat per a la construcció de ports militars a la riba de la mar Negra, i el 1793, a l’antiga fortalesa otomana de Hadzhibej, fou un dels fundadors del port i la ciutat d’Odessa, on té dedicat un monument. Ascendit a vicealmirall, en morir Caterina (1796) el seu fill Pau I de Rússia l’ascendí a almirall el 1799. Morí un any abans que el tsar fos assassinat, presumiblement de febres palúdiques contretes durant les campanyes a la mar Negra, bé que segons algunes fonts fou enverinat.

Col·laboració: 
GVA

Llegir més...