OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Llei i Justícia

Prawo i Sprawiedliwość; PiS
Prawo i Sprawiedliwość; PiS
ciències polítiques polít
Partit polític polonès.

Té l’origen en la descomposició d’Acció Electoral Solidària (AWS, en les sigles en polonès), el partit creat el 1997 vinculat a Solidarność, organització opositora que feu caure el govern comunista el 1989. L’AWS governà en 1997-2001, i aquest darrer any, liderats pels germans Kaczyński, els sectors més conservadors crearen el PiS. El setembre i l’octubre del 2005 el partit guanyà les eleccions legislatives i presidencials, respectivament, i Jarosłav Kaczyński (president del partit des del 2003) i Lech Kaczyński esdevingueren primer ministre i president, respectivament.

En assolir el govern els liberals de la Plataforma Cívica (2007), el nou primer ministre, Donald Tusk, mantingué unes difícils relacions amb el president Lech Kaczyński. Després de la mort d’aquest (2010), el partit perdé les eleccions presidencials i passà a l’oposició. El PiS tornà a la presidència i al govern en les eleccions del 2015, en què obtingué la primera majoria absoluta a Polònia des del restabliment de la democràcia. Andrzej Duda esdevingué president i Beata Szidło primera ministra del govern, tot i que l’home fort del partit continuava sent Jarosłav Kaczyński. El desembre del 2017 Mateusz Morawiecki substituí Szidło com a primer ministre. Bé que amb alguns diputats menys, el PiS conservà la majoria absoluta en les eleccions legislatives de l’octubre del 2019.

Al Parlament Europeu Llei i Justícia forma part de grups conservadors i marcadament euroescèptics: fins el 2009, dins la Unió Europea de les Nacions i des d’aquest any, dins dels Conservadors i Reformistes Europeus. En aquesta cambra la seva progressió electoral ha estat paral·lela a la que s’ha produït al Parlament polonès: tercera força en les eleccions del 1999 i el 2004, segona en les 2009, empatat en la primera posició amb Plataforma Cívica el 2014 i primera força el 2019.

El PiS ha mostrat des de l’origen un anticomunisme i un nacionalisme manifestos, i en ocasions desafiants, una acusada identificació amb el catolicisme, especialment el més conservador i, en política exterior, una oberta hostilitat a Rússia. Quant a les relacions amb la Unió Europea, n’ha combatut aspectes de la integració política (crítiques matisades per la condició de Polònia com a receptor net d’ajuts) i, especialment, la política d’acollida de refugiats. Des del 2015, algunes de les reformes impulsades pel govern del PiS, com el sistema de nomenament dels membres del Tribunal Constitucional i dels caps dels mitjans públics, han estat qualificades d’antidemocràtiques i motiu de grans mobilitzacions en contra i de crítiques de la Unió Europea.

Data de revisió: 
2019-11-21

Llegir més...