OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Antoni Soler i Ramos

pare Soler
Música

Sumari de l’article

pare Soler
música mús
Compositor i organista català.
Olot, Garrotxa, 1729 — El Escorial, Castella, 1783

Vida

El pare era membre de la banda musical del Regiment de Numància i d’ell degué rebre el jove Antoni les primeres lliçons de música. El 1736 entrà a l’Escolania de Montserrat, on tingué com a professors el mestre de capella Benet Esteve i l’organista Benet Valls, els quals li ensenyaren solfeig, orgue i composició. El 25 de setembre de 1752 prengué l’hàbit de monjo al monestir d’El Escorial, d’on, pels volts del 1757, fou nomenat mestre de capella. El pare Soler, durant aquests primers anys a El Escorial, fou alumne de Domenico Scarlatti i de José de Nebra, músics rellevants i influents en els cercles de la cort borbònica del moment. La casa reial valorà molt positivament la música de Soler i, per això, li encomanà la formació musical dels infants Antoni i Gabriel, fills de Carles III. El 1762 publicà, a Madrid, el tractat Llave de la modulación y antigüedades de la Música... i, segons les dades del musicòleg Samuel Rubio, el 1766 treballava en una altra obra teòrica sobre música religiosa antiga, però, presumiblement, el manuscrit es perdé durant la guerra del Francès. Soler s’interessà també per altres matèries molt diferents de la música, ja que el 1771 publicà el tractat Combinación de monedas y cálculo manifiesto contra el libro anónimo titulado ’Correspondencia de la moneda de Cataluña a la de Castilla'. Durant alguns anys mantingué correspondència epistolar amb el compositor i historiador de la música G.B. Martini. La producció musical de Soler es conserva en diversos arxius, essent el del monestir d’El Escorial el que en guarda la majoria d’obres.

En els sis quintets per a corda i orgue (1776), dedicats a l’infant Gabriel, es veu la influència de D. Scarlatti i de L. Boccherini. En aquestes peces treballà magistralment el grup instrumental, amb el qual elaborà certs episodis concertants. El llenguatge compositiu de Soler en el gènere de cambra, com en els sis concerts per a dos orgues obligats i en les sonates per a clavicèmbal, deixa veure els trets propis del preclassicisme musical. La música teatral -comèdies, autos, loas, sainets o entremesos- també fou objecte del seu ofici compositiu, destinada a la cort reial, que feia estada una bona part de l’any a El Escorial. La música religiosa en llatí -misses, motets, magníficats, lamentacions i altres- mostra el gran coneixement i domini d’aquests gèneres, en molts dels quals emprà una formació instrumental -violins i trompes- corrent en la música europea del moment. Aquesta mateixa paleta tímbrica, a vegades ampliada, és la que usà en la música religiosa en romanç. L’exponent més clar d’aquest darrer gènere foren els villancicos, com ara Villancico a 4 y a 8 con Violines y oboe obligado, Trompas Ripienas Al Inclito Patron y Martyr Sn Lorenzo, del 1765.

Obra

Música vocal religiosa EN LLATÍ

11 misses (entre les quals: Missa o gloriosa Domina, 8 v.; Missa in fine apparebit, a 4 i 8 v. amb vl. i tr.; Missa in dominica Septuagesimae, 4 v.); 7 misses de difunts (4 a 8 v.; 2 a 4 v.; 1 a 4 v., i a 8 v.); 3 motets (O vos omnes, 4 v.; Sepulto Domino, 4 v.; Venite comedite, 4 v.); 15 magníficats (entre els quals: 2 a 8 v.; 2 a 8 v. amb vl. i tr.; 1 a 8 v. amb vl. i org.); 60 salms (entre els quals: 3 misereres a 4 v.; 1 miserere a 12 v.); més de 20 himnes (entre els quals: 5 Ave maris stella a 8 v.; 1 Ave maris stella a 4 v.; 1 Ave maris stella a 8 v. amb vl. i tr.; 1 Pange lingua a 8 v. i org.; 2 Pange Lingua a 4 v. i ripieno, amb vl. i tr.); 5 antífones marianes; 16 lletanies; 14 responsoris; 28 lamentacions; 24 Benedicamus Domino

Música vocal religiosa EN CASTELLÀ

125 villancets conservats (111 de Nadal, 3 del Corpus Christi, 7 de Sant Llorenç, 4 de Sant Jeroni), entre els quals: En el profundo lago, villancet de Nadal a 8 v.; Fuego y agua en lid plausible, villancet de Sant Llorenç a 8 v.; A Belén se van corriendo, villancet de Nadal a 6 v. amb vl.; Por caer las Navidades, villancet de Nadal a 8 v. amb vl.; Un monaguillo y un paje, villancet de Nadal a 6 v. amb vl.; Bélicos elementos, villancet de Sant Jeroni a 4 v. i ripieno amb ob., vl. i tr.; Infantillo, poeta y cura, villancet de Nadal, a 7 v.; De un cojo y un ciego, villancet de Nadal, a 6 v. amb vl.; Dos pastoras, dos pastores y un ángel, a 5 v. amb vl.; Un ángel y el demonio, a 6 v. amb vl.

Música vocal profana

32 peces per a teatre conservades (5 comèdies, 8 autos, 11 loas, 4 sainets, 1 ball i 3 entremesos)

Música instrumental

153 obres per a teclat (més de 100 sonates, versos, tientos, pasos), 6 qnt. per a 2 vl., vla., vlc. i org.; 6 concerts per a 2 org.

Bibliografia

  1. Anglès, H. i Gerhard, R.: Sis Quintets per a instruments d’arc, orgue o clave, transcripció i revisió de Gerhard i introducció i estudi d’Anglès, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1933
  2. Kastner, S.: Algunas cartas del padre Antonio Soler dirigidas al padre Giambattista Martini, "Anuario Musical", núm. 12, CSIC, Barcelona 1957
  3. León Tello, F.J.: La Teoría española de la Música en los siglos XVII y XVIII, Instituto Español de Musicología, CSIC, Madrid 1974
  4. Rubio, S.: Antonio Soler. Catálogo crítico, Instituto de Música Religiosa de la Diputación Provincial de Cuenca, Conca 1980
  5. Martín Moreno, A.: Siglo XVIII, dins Historia de la música española, vol. 4, Alianza, Madrid 1983
  6. Codina, D.: La sonata 40 del P. Antoni Soler, segons l’edició de S. Rubio. Revisió crítica de les seves fonts manuscrites, "Anuario Musical", núm. 46, CSIC, Barcelona 1991
  7. Capdepón, P.: Revisión y transcripción de los villancicos de P.Antonio Soler (1729-1783), vol. I, Sociedad Española de Musicología, Madrid 1992

Complement bibliogràfic

  1. Muñiz Hernández, Alicia: El teatro lírico del P. Antonio Soler, Fundación Juan March, Madrid 1981
  2. Soler i Ramos, Antoni \ Gerhard i Ottenwaelder, Robert \ Anglès i Pàmies, Higini: Sis quintets per a instruments d’arc i orgue o clave obligat, Institut d’Estudis Catalans, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1933
  3. Soler i Ramos, Antoni: Theorica y practica del temple para los órganos y claves, Monasterio San Lorenzo el Real 176-?-177-?
  4. Rubio, Samuel: Antonio Soler: catálogo crítico, Instituto de Música Religiosa, Cuenca 1980
  5. Roél del Rio, Antonio: Reparos músicos precisos a la Llave de la modulacion... del P. Antonio Soler, Imp. D. Antonio Muñoz del Valle, Madrid 1764
  6. Vila, Josep: Respuesta y dictamen que da al publico el reverendo... a peticion del autor de la Carta Apologetica escrita en defensa del Labyrinto de Labyrintos contra la Llave de la Modulacion del P. Fray Antonio Soler..., Imp. de la Pontificia y Real Universidad, Cervera 1766
  7. Capdepón Verdú, Paulino: El padre Antonio Soler, 1729-1783: biografía y obra musical, Arxiu Històric Comarcal d’Olot; Museu Comarcal de la Garrotxa, Olot 2000
  8. Capdepón Verdú, Paulino: Die Villancicos des Padre Antonio Soler (1729-1783), Lang, Frankfurt am Main 1994
  9. Soler i Ramos, Antoni: Llave de la modulación y antiguedades de la música en que se trata del fundamento necessario para saber modular: theorica y practica para el mas claro conocimiento de qualquier especie de figuras, desde el tiempo de Juan de Muris hasta hoy, con algunos canones enigmaticos y sus resoluciones, Joachin Ibarra, Madrid 1762
  10. Soler i Ramos, Antoni: Satisfaccion a los reparos precisos hechos por D. Antonio Roel del Rio a la Llave de la Modulacion, Imp. de Antonio Marin, Madrid 1765
  11. Soler i Ramos, Antoni: Carta escrita a un amigo por... en que le da parte de un dialogo ultimamente publicado contra su Llave de la Modulacion, Antonio Marin, Madrid 1766
  12. Soler i Ramos, Antoni \ Capdepón Verdú, Paulino: Villancicos, Sociedad Española de Musicología, Madrid 1992-1996
  13. Capdepón Verdú, Paulino: El padre Antonio Soler, 1729-1783, y el cultivo del villancico en El Escorial, Ediciones Escurialenses, El Escorial 1993
Col·laboració: 
JRS

Llegir més...