Juntament amb el benedictus i l’aclamació hosanna, constitueix la quarta part de l'ordinari de la missa. El seu text prové d’Isaïes, 6, 3, verset en el qual, durant una visió del profeta, els serafins proclamen la glòria del "Senyor dels exèrcits". Era ja un himne matinal de la pregària jueva i aviat fou introduït en la litúrgia cristiana. Es tracta d’un cant de tota la congregació (d’acord amb el context de la lloança col·lectiva dels àngels del text d’Isaïes, i també el de la rebuda multitudinària de Jesucrist a Jerusalem, Mateu 21, 9, d’on s’ha adaptat el text del benedictus), però també s’ha cantat en forma solista. La triple repetició de la paraula inicial ha suggerit simetries formals (musicalment, el tercer pot ser una repetició del primer). El cant de l’hosanna com a cloenda de cadascuna de les dues parts (sanctus i benedictus) ha portat també a posar-los en música de forma paral·lela, essent sovint l’un la repetició exacta o variada de l’altre. En les misses polifòniques, el sanctus i el benedictus apareixen normalment com a peces independents, la qual cosa justifica encara més la repetició de l’hosanna com a manera d’assenyalar la unitat litúrgica dels dos fragments. En aquest cas, el sanctus es distingeix normalment del benedictus perquè aquest darrer està escrit per a un conjunt més reduït.
m
Música