Lluís Garcia i Ballester

(València, 14 de febrer de 1936 — Puente Arce, Cantàbria, 10 d’octubre de 2000)

Historiador de la medicina antiga i medieval i metge.

Graduat en teologia per la Universitat Pontifícia de Salamanca, es llicencià en medicina a València (1964), on fou deixeble de Josep López Piñero, amb el qual col·laborà sovint i que l’influí decisivament en la seva orientació vers la història de la medicina, camp en el qual tingué també com a mestres Pedro Laín Entralgo, a Madrid i Heinrich Schipperges, a Heidelberg. Es doctorà a València amb la tesi Alma y enfermedad en la obra de Galeno (1968, publicada el 1972), dirigida per López Piñero, i exercí com a professor ajudant d’història de la medicina a la universitat d’aquesta ciutat entre el 1966 i el 1970 i com a professor agregat el curs 1970-71; i també com a professor agregat a Granada entre els anys 1971 i 1976, i fou catedràtic d’història de la medicina a Granada (1976-82), on fundà aquest departament. L’any 1981 fundà la revista Dynamis. Acta Hispanica ad Medicinae Scientiarumque Historiam Illustrandam, i en fou el primer editor en cap. Ocupà la càtedra d’història de la medicina a la Universitat de Cantàbria entre el 1982 i el 1987 i entre el 1996 i el 2000, on també fundà el departament. Entre els anys 1987 i 1996 fou professor d’investigació de la Institució Milà i Fontanals del CSIC, de Barcelona, de la qual fou un dels fundadors. Participà també activament en la creació de la Sociedad Española de Historia de la Medicina (1961).

Els seus interessos intel·lectuals se centraren en tres camps principals. El primer, l’anàlisi de la relació entre ànima i cos en l’obra de Galè , objecte de la tesi doctoral esmentada, el convertí en pioner de les interpretacions de la pràctica d’aquest metge grec. Poc temps abans d’arribar a Granada, s’endinsà en el segon tema, la història social de la medicina a l’Espanya de la baixa edat mitjana, especialment la practicada per jueus i moriscos, emprant com a fonts no tan sols textos mèdics sinó també documents inquisitorials i interrogatoris. El tercer centre dels seus estudis fou l’ensenyament de la medicina a l’edat mitjana i el desenvolupament del galenisme a les universitats medievals.Tingué un paper decisiu en la fundació (1975) i direcció de l’Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia; sota la seva direcció es publicaren una dotzena de volums que recollien els escrits mèdics d’Arnau de Vilanova, projecte capdavanter en la comprensió del pensament mèdic medieval. Inicià també nombroses recerques dedicades al món mèdic social i intel·lectual de Catalunya i Castella durant la baixa edat mitjana. Un gran nombre dels seus treballs es conserva al Departament d’Història de la Medicina de la Institució Milà i Fontanals de Barcelona, i a la càtedra d’història de la medicina, de la Universitat de Cantàbria.

De la seva nombrosa obra, a banda dels títols esmentats, es poden esmentar els següents: Thomas de Cantimpré. De natura rerum: lib. IV-XII (1973-74); Los moriscos y la medicina. Un capítulo de la medicina y la ciencia marginadas en la España del siglo XVI (1976); Historia social de la medicina en la España de los siglos XIII al XVI (1976); Enfermo y enfermedad en la obra de Galeno: problemas en torno al diagnóstico médico (1985), Academicism Versus Empiricism in Practical Medicine in Sixteenth-Century Spain with Regard to Morisco Practitioners (1985); La medicina a la València medieval. Medicina i societat en un país medieval mediterrani (1988); Joannes Aegidius, Zamorensis, Historia naturalis (amb Avelino Domínguez García, 1994); Practical Medicine from Salerno to the Black Death (ed. amb Roger French, Jon Arrizabalaga, i Andrew Cunningham, 1994); Medicine and Medical Ethics in Medieval and Early Modern Spain. An Intercultural Approach (ed. amb Samuel S. Kottek,1996); Galeno. Sobre la localización de las enfermedades: (de locis affectis) (1997); Medicine from the Black Death to the French Disease (ed. amb Roger French, Jon Arrizabalaga i Andrew Cunningham, 1998), La búsqueda de la salud. Sanadores y enfermos en la España medieval (2001); Medicine in a Multicultural Society: Christian, Jewish and Muslim Practitioners in the Spanish Kingdoms, 1222-1610 (2001); Galen and Galenism. Theory and Practice (2002), Ciencia y técnica en la Corona de Castilla (siglos XIII al XVIII) (ed. amb J.M. López Piñero i J.L. Peset Reig), 4 vol. (2002). Edità també el Codex Granatensis (1972).