El sòcol hercinià a Menorca: situació a l’illa dels afloraments paleozoics.
Ricardo Génova, simplificat a partir d’un mapa original de Bourrouilh.
La presència de materials paleozoics a l’illa de Menorca representà durant molt de temps un problema a l’hora de concretar el seu paper dins de l’orogènesi alpina de les serralades perimediterrànies. Fins i tot es parlava sovint, i fins no fa gaires anys, del "problema geològic de l’illa de Menorca". Ara per ara aquest problema ja s’ha resolt, així com també hi ha una certa uniformitat de criteris pel que fa a la posició de Menorca dins de la conca sedimentària que donà lloc a la Serralada Herciniana. Aquest avenç ha estat possible gràcies a un millor coneixement dels materials i de les fàcies presents a Menorca i, sobretot, a la comparació d’aquestes amb les que afloren al seu voltant. És interessant de recordar que Menorca és l’única illa de les Balears —llevat del minúscul aflorament de Mallorca— que presenta, en superfície, terrenys paleozoics, l’edat dels quals comprèn des del Lochkovià fins al Namurià B. Tots aquests materials no han estat afectats pel metamorfisme i es troben recoberts discordantment pels detrítics de color roig atribuïts al Permià i el Buntsandstein.
La potència del Paleozoic menorquí és difícil d’avaluar, a causa de la forta tectonització que presenta i de la manca de nivells guia que en permetin la correlació. Sovint es parla de potències que volten els 2000 m. La deformació i la posterior emersió dels materials paleozoics de Menorca degué tenir lloc entre el Namurià superior i el Permià inferior. Durant aquest temps s’emplaçaren els queratòfirs que abunden al centre de l’illa.
Els materials
El sòcol hercinià a Menorca: sèrie sintètica del Paleozoic menorquí en la qual s’aprecia el caràcter turbidític tant del Devonià com del Carbonífer.
Ricardo Génova, original de Carme Llompart i col·laboradors.
Un dels nivells més representatius del Paleozoic de Menorca, no per la seva extensió i potència, sinó per la quasi obligada referència que n’han fet tots els autors que han estudiat l’illa, és el nivell de s’Escull d’es Francès, situat a l’E de les platges de Binimel·là. Es tracta d’un nivell conglomeràtic de 10-15 m de gruix, amb una abundant matriu argilollimosa. Els còdols són moltes vegades coralls i d’altres fòssils, així com veritables blocs de més d’1 m de llargada de sediments turbidítics. L’origen intraconca d’aquesta massa és indubtable, malgrat la presència de còdols d’origen volcànic. La interpretació més plausible és atribuir-la al rebliment d’un canyó submarí, mitjançant corrents fangosos ("mud-flows"). La seva datació precisa és un problema. Les opinions més generalitzades li atribueixen una edat frasniana superior, ja que els fòssils continguts dintre dels còdols que formen el conglomerat esmentat són del Givetià-Frasnià. L’origen d’aquests còdols, especialment els calcaris, cal buscar-lo en una plataforma carbonàtica que alguns autors situen al S de Menorca, assenyalant, a més a més, que l’actual zona nord-africana es trobaria tocant els afloraments que avui formen l’illa. Altres nivells d’idèntiques característiques sedimentològiques afloren en diferents indrets de Menorca, especialment a la zona central —Binifallet, Rafal Roja, Santa Rita, etc.—, la qual cosa no és d’estranyar, si hom considera llur origen. No és tan clar, però, que tots ells siguin de la mateixa edat. Amb els materials descrits s’inicia una sedimentació més aviat tranquil·la representada per radiolarites, calcàries micrítiques amb crinoïdeus, pelites roges i pelites i radiolarites negres amb nòduls de fosfats. Un dels llocs en què la successió d’aquests materials es pot estudiar amb deteniment és en el camí de les platges de Binimel·là a cala Mica. Les calcàries han proporcionat, entre d’altres restes fòssils, una fauna de conodonts que permet la seva atribució al Viseà-Namurià inferior. Les turbidites carboníferes són formades per una alternança de nivells pissarrosos i gresosos: constitueixen les fàcies "culm" de Menorca, que s’estenen des del Viseà fins al Namurià B. És interessant de destacar que els gresos són dominantment grauvàquics i que es caracteritzen per un alt contingut en quars, poc feldespats, matriu i un contingut intermedi de fragments de roques. Les diferències que presenten els conglomerats que hi són associats en comparació als d’edat devoniana, així com les diferents associacions de minerals pesants, juntament amb unes poques dades de paleocorrents, fan sospitar que la seva procedència no coincideixi amb la proposada pels conglomerats del Devonià, ja que, contràriament, les aportacions, durant els Carbonífer, procedirien del N. Els afloraments millors per a estudiar, en conjunt, les turbidites carboníferes, són els situats en el tram de costa comprès entre es Clot d’En Móra i sa Farola de Favàritx, i destaquen per la seva espectacularitat els afloraments d’es Pa Gros de cala sa Mesquida.
Conglomerats de son Ferragut Vell (Menorca), situats a la sèrie de transició Devonià-Carbonífer, amb còdols de dimensions molt variables i abundant matriu argilosa. El seu origen s’atribueix al rebliment d’un canyó submarí, mitjançant corrents fangosos. És un nivell de característiques semblants al de s’Escull d’es Francès i als de Benifallet, Rafal Roja, Santa Rita, etc.
Francesc Sàbat.
En alguns punts, aquesta sèrie de transició devonianocarbonífera porta associades roques eruptives bàsiques —espilites i dolerites—, com per exemple a Ferragut Vell. Tot i que algun autor ha parlat de la possible existència d’una fase tectònica precarbonífera, l’existència d’una llacuna estratigràfica o d’una discordança entre les sèries devoniana i carbonífera, no ha estat, fins ara, posada de manifest. Cal, no obstant això, remarcar en aquest sentit que els còdols i els blocs dels conglomerats d’idèntica significació sedimentològica presents dintre de les turbidites carboníferes que recobreixen els materials anteriorment esmentats, són dominantment de procedència exterior a la conca de sedimentació, i destaca sobretot la presència de còdols de granit, roques metamòrfiques i volcàniques. Hom pot estudiar detalladament aquests nivells a sa Punta Negra d’es Murtar, a cala Llonga, a es Clot d’En Móra i al port d’Addaia.
Finalment, cal fer esment dels materials devonians situats per sota el nivell conglomeràtic de s’Escull d’es Francès. Es localitzen únicament a la zona central de l’illa, llevat del petit aflorament d’Addaia. Tots són de caràcter turbidític, peliticogresós a la base amb una relació pelita/arena elevada, i peliticocarbonàtics cap al sostre, tal com es pot veure a les immediacions d’es Xifre, entre cala de Tirant i Fornells. Els materials metamòrfics que hi ha dessota els descrits afloren sota el nivell de la mar i formen una bona part del pendent continental del N de Menorca.