- La síndrome de l’intestí irritable, anomenat també còlon irritable, és un trastorn molt freqüent caracterizat per una alteració en el ritme amb què es contreuen les vísceres del tub digestiu i ocasiónat per una resposta inadequada, per part del sistema nerviós autònom, a les situacions de tensió emocional.
- La malaltia se sol presentar abans de trenta anys d’edat i es manifesta bàsicament amb dolor abdominal, restrenyiment, diarrea, i pesadesa abdominal després dels àpats, que tendeixen a aparèixer periòdicament al llarg de gairebé tota la vida.
- Aquest trastorn no és degut a cap lesió o alteració anatòmica en el tub digestiu sinó que es considera d’origen funcional, és a dir que és causat simplement per una anomalia en l’activitat de l’aparell digestiu. La comprensió d’aquest fet per part del pacient és fonamental, ja que habitualment té tendència a creure que pateix alguna malaltia greu de l’aparell digestiu, la qual cosa augmenta l’ansietat i, per tant, n’agreuja la simptomatologia.
- La diagnosi no és senzilla perquè per a efectuar-la amb certesa cal que prèviament es realitzin diverses proves complementàries destinades a descartar l’existència d’altres malalties.
- És freqüent que les persones que en són afectades consultin metge rere metge perquè es resisteixen a creure que pateixen d’un trastorn merament funcional, de tipus psicològic. Tanmateix, però, una relació estable i amistosa amb el metge que en té cura o eventualment la realització d’una psicoteràpia constitueixen les mesures més eficaces en el tractament d’aquest trastorn.
- La síndrome de l’intestí irritable no té actualment cap tractament curatiu, ja que es desconeixen els mecanismes íntims de l’aparició. Així, només es pot procedir a tractaments simptomàtics amb l’objectiu d’atenuar les molèsties i disminuir la freqüència amb què es presenten.
- No hi ha cap dieta específica per a alleujar aquest trastorn. Només hi ha la possibilitat de disminuir el consum dels aliments que habitualment desencadenen molèsties importants en cada cas concret