- Les infeccions de la vulva, la vagina i el coll uterí són trastorns d’aquests òrgans causats per una invasió dels seus teixits per microorganismes. Aquestes infeccions s’anomenen vulvitis, quan es localitzen solament a la vulva; vaginitis, quan afecten només la vagina; vulvo-vaginitis, quan afecten la vulva i la vagina alhora, i cervicitis, quan afecten el coll uterí.
- Les infeccions genitals són causades en molts casos per microorganismes que habitualment es troben als òrgans genitals sense causar trastorns, però que per causes diverses es poden desenvolupar més del que és habitual i ocasionar alteracions inflamatòries.
- L’administració prolongada d’antibiòtics potents pot alterar l’equilibri dels gèrmens que hi ha a la vagina i desencadenar una vulvo-vagiginitis causada per fongs, que en general se soluciona sense problemes amb un tractament adequat
- No són aconsellables les dutxes vaginals repetides, ja que es podria alterar la flora vaginal i, per tant, afavorir les infeccions.
- Els símptomes que corresponen a una infecció genital es presenten sovint després de mantenir relacions sexuals pel fet que poden desencadenar una infecció latent o bé perquè a través d’elles es poden contagiar malalties de transmissió sexual.
- Després de la menopausa es poden presentar sovint vulvitis o vulvo-vaginitis amb una important sequedat o irritació dels genitals, ja que les modificacions hormonals pròpies d’aquesta etapa de la vida afavoreixen el desenvolupament d’infeccions.
- Si una nena presenta vulvo-vaginitis repetides o resistents al tractament cal que la mare se sotmeti a un examen mèdic, perquè és possible que tingui una infecció sense símptomes i la transmeti inadvertidament a la seva filla, per exemple en rentar-la.
- Cal adreçar-se al metge si es té sensació de coïssor o cremor a la vulva, necessitat d’orinar molt sovint, cremor en orinar i dolor en realitzar el coit, perquè aquests símptomes poden ésser deguts a una vulvitis que convé de tractar de seguida per evitar que s’estengui.
- Igualment cal adreçar-se al metge si es presenta un fluix vaginal abundant, especialment si és viscós i pudent, perquè aquest és el principal símptoma de les vaginitis i les cervicitis.
- No s’ha de procedir mai a una automedicació per a una infecció genital, malgrat que anteriorment s’hagi efectuat un tractament indicat pel metge amb aquest objectiu, ja que pot ésser causat per microorganismes diferents cada vegada, contra els quals els fàrmacs emprats anteriorment podrien no ésser-hi eficaços. Amb aquesta actitud, fins i tot es pot fer confusa la diagnosi i entorpir el tractament.
- La parella habitual d’una dona afectada per una infecció vaginal també ha d’efectuar un tractament contra la infecció, perquè és molt probable que tingui microorganismes als seus òrgans genitals, encara que no en presenti símptomes. En cas contrari, en general després que la dona ha superat la infecció, es torna a produir un contagi.
- Mentre s’efectua el tractament d’una infecció genital cal evitar les relacions sexuals per evitar els fregaments entre els genitals i la transmissió de microorganismes.
- Una mesura que convé de seguir mentre dura el tractament de les infeccions genitals és emprar roba interior d’un sol ús per tal d’evitar les reinfeccions possibles.
- SI les infeccions genitals no reben tractament adequat hi ha la possibilitat que es mantinguin focus infecciosos als òrgans genitals, especialment al coll uterí, que podrien causar una infecció crònica.
- Les infeccions cròniques no tractades causen en alguns casos alteracions del coll uterí que de vegades provoquen infertilitat.