En els animals unicel·lulars la gemmació s’inicia en la divisió mitòtica del nucli, en emigrar una de les dues parts formades a la superfície cel·lular, on es forma una protuberància o gemma que, més tard, es desprèn, acompanyada d’una porció de citoplasma i d’una membrana que l’envolta, i constitueix una cèl·lula filla. En els animals pluricel·lulars la gemma és formada per un grup de cèl·lules que, despreses o no del cos del progenitor, es desenvolupen i donen lloc a un nou individu.
Originada en el mesènquima, és composta per una capa de cèl·lules externes que engloben una massa d’amebòcits. En condicions favorables la gèmmula dóna lloc a una esponja completa.
Aquest terme fou emprat per primera vegada per W. Bateson l’any 1905, però les primeres experiències d’hibridació entre les plantes foren fetes per J.G. Koelreuter a Alemanya i P.L. de Maupertuis a França a la fi del segle XVIII. C.F. Gaertner (el 1837) i C. Naudin (el 1865) continuaren la investigació de la transmissió de caràcters hereditaris d’una generació a l’altra mitjançant l’encreuament de moltes espècies i varietats de plantes.
En la cèl·lula aquest material es troba en els cromosomes (cromosoma; gen). S'oposa a fenotip.