És propi dels amfibis, i de ciclòstoms i altres peixos.

És l’òrgan excretor dels amfibis, de la majoria de peixos i de l’embrió dels vertebrats superiors. És anomenat també cos de Wolff. En l’embrió de l’home és compost d’un tub llarg a la part inferior de la cavitat somàtica, el desenvolupament del qual forma el cap de l’epidídim, el conducte deferent i el conducte ejaculador en l’home, i l’epoòfor en la dona. A la part més dorsal del conducte es forma el ronyó definitiu o metanefre.

Llur funció no és encara ben coneguda, però hom els atribueix tres tasques fonamentals: centre de l’activitat respiratòria, òrgan operatiu en la formació de l’envà intercel·lular i mecanisme de separació del nucli després de la reduplicació.

El concepte remet originàriament al mot castellà ‘mestizo’, és a dir, aquella persona amb una ascendència mixta -d’una banda, dels colonitzadors espanyols, i, de l’altra, indígena-. Actualment remet al procés històric estructuralment generalitzat de barreja i hibridació intercultural en les societats contemporànies.

És el valor de les combustions d’una persona en les condicions de mínimes despeses materials i energètiques. El metabolisme basal defineix el consum mínim d’energia per a mantenir les funcions vegetatives.