Simbiosi i ecosistemes

Les esponges obtenen el carbonat càlcic per a formar els seus esquelets a partir de la simbiosi amb un bacteri que es troba dins els seus canals
© Fototeca.cat / Monty Chandler / Fotolia.com
Les esponges obtenen el carbonat càlcic per a formar els seus esquelets a partir de la simbiosi amb un bacteri que es troba dins els seus canals
© Fototeca.cat / Monty Chandler / Fotolia.com
Seguint la tendència dels darrers anys, al llarg del 2013 les revistes científiques de referència en biologia i genètica van continuar destacant de manera preferent en les seves portades i els seus editorials els avenços en genètica i genòmica, especialment pel que fa a l’expressió i la regulació gènica, l’estructura i el funcionament del cervell i la importància de la dinàmica bacteriana en sistemes molt diversos.
La cèl·lula és la unitat bàsica dels éssers vius. L’organisme humà és multicel·lular, format per milions i milions de cèl·lules; es calcula que el cos d’una persona adulta és integrat per uns cent bilions de cèl·lules. Són molt diferents les unes de les altres, amb una morfologia i una activitat fisiològica peculiar, segons els requeriments del teixit de què formen part. Tanmateix, totes les cèl·lules presenten característiques comunes, tant morfològiques com fisiològiques.
Estudià l’estructura de les proteïnes i els mecanismes de la fermentació alcohòlica. Editor del Handbuch der biologischen Arbeitsmethoden (‘Manual de les metodologies biològiques’).
Fou director del servei d’anatomia patològica de l’hospital de Washington i el deixeble més important de Ramón y Cajal. Introduí noves tècniques d’impregnació metàl·lica en l’estudi de la histologia del sistema nerviós.
Ingressà a la Companyia de Jesús i el 1571 es traslladà al Perú, on fou provincial del seu orde. És autor d’una sèrie d’obres sobre la catequització dels indígenes americans i d’una Historia natural y moral de las Indias (1590), on estudia les característiques físiques i biològiques d’Amèrica i la història dels seus antics habitants.
Investigador de la Royal Society el 1929, professor de fisiologia a Cambridge el 1937. El 1932 rebé, juntament amb Charles Scott Sherrington, el premi Nobel de medicina pels seus treballs entorn de les funcions de les neurones..
Fill de Jean Louis Rodolphe Agassiz. Es dedicà a l’estudi de la biologia marina. Fundà l’estació zoològica de Newport (Rhode Island).