Graduat a la Universitat de Baltimore (1949), treballà al National Institute of Arthritis and Metabolic Disorders (1956-61) i al National Heart Institut (1961-70). Fou cap del laboratori de nutrició i endocrinologia del National Institute of Arthritis and Metabolic Disorders (1970-85) i director científic del National Institute of Environmental Health Science (1985). El 1994 compartí amb A. Gilman el premi Nobel de medicina pel descobriment de la funció de les anomenades ‘proteïnes G’ en la transducció cel·lular de senyals.

Graduat a la Universitat d’Alabama (1950), el 1955 es doctorà a la Harvard University, on des del 1956 exercí la docència i fou catedràtic de zoologia del 1964 al 1976. Autoritat mundial en formigues, descobrí el sistema de comunicació d’aquests insectes, basat en la transmissió de feromones. A partir de l’estudi de les formigues i altres insectes deduí diverses teories sobre especiació, equilibri i evolució de poblacions, i explicà molts tipus de comportament social mitjançant mecanismes de transmissió genètica, que exposà el 1971 en The Insect Societies.

Es graduà el 1963 i es doctorà a la Universitat de Cambridge el 1966.