En els rèptils i en els ocells s’esdevé per plegament anterior de l’ectoderm de la gàstrula. En els mamífers, el procés s’inicia en l’estat de blàstula secundària i presenta tres modalitats: per plegament, com en els ocells, ungulats, carnívors i primats primitius; per formació d’una cavitat, en insectívors, quiròpters i primats superiors; i per formació d’una fissura en el botó embrionari, en rosegadors.

La xifra normal és molt baixa, pels volts de 5 micrograms per 100 cc en l’home. Augmenta en les icterícies greus i en els comes hepàtics.

En condicions normals oscil·la entre 0,4 i 1 g/dia.

Té aspecte de pólvores blanques, cristal·lines, mitjanament solubles en aigua. Pot ésser considerat la primera i única penicil·lina d’espectre realment ampli, car és actiu enfront de la majoria de gèrmens patògens tant grampositius com gramnegatius. Hom l’administra per les vies oral i parenteral i és eliminat per l’orina i la bilis.

És, per tant, un fenomen constructiu, que inclou processos de síntesi i requereix energia. Constitueix la primera fase del metabolisme . S'oposa a catabolisme .