Propietats del calci

És de color blanc d’argent, molt dúctil i mal·leable. El primer calci metàl·lic, impur, fou obtingut el 1808 per Humphry Davy, i, independentment, per Jöns Jakob Berzelius, seguint una tècnica electrolítica semblant a l’emprada pel primer per a isolar el potassi i el sodi. El calci natural és constituït per una barreja isotòpica de núclids amb nombres de massa de 40 (de molt, el més abundant) a 48.

Existeix en forma natural, juntament amb la vitamina A, principalment en l’oli de fetge de bacallà, i en poca quantitat en la llet i el rovell d’ou. Pot ésser obtingut per irradiació de l’ergosterol amb raigs ultraviolats. El seu punt de fusió és entre 115-118ºC.

És una de les fases de l’ossificació.

La seva acció principal és la inhibició de la reabsorció dels ossos, de manera antagònica a la de la parathormona, i intervé, per tant, en el metabolisme fosfatocàlcic amb efectes hipocalièmics i hipofosfatèmics. Patològicament és segregada en excés pel carcinoma medul·lar de la tiroide, del qual esdevé un marcador tumoral important. Clínicament la calcitonina és utilitzada en el tractament d’algunes malalties òssies com l’osteoporosi i la malaltia de Paget.

Les xifres normals, per a l’home, són de 80-120 mg/l de plasma.

Cap d’aquestes hormones no ha estat encara isolada.

Es troba en diverses estructures glandulars, com el pàncrees, i en el plasma. Posseeix un efecte vasodilatador potent, i la seva funció principal és la regulació del fluix sanguini pancreàtic. És també un component important de les reaccions inflamatòries, i l’enzim que pot convertir una fracció de globulina sanguínia en bradicinina o cal·lidina per mitjà d’una proteòlisi.

Són estimulants de la musculatura llisa. La cal·lidina I, anomenada també bradicinina, és d’estructura enneapeptídica; la cal·lidina II presenta una seqüència de deu aminoàcids.

La calor animal pot ésser considerada des de dos aspectes: d’una banda, com una forma final i irreversible d’eliminació de l’energia transformada en l’organisme, a partir de l’energia química, mitjançant l’oxidació de les substàncies nutritives; d’altra banda, és una condició vital necessària per a mantenir la intensitat dels processos biològics. En l’estat de repòs tota l’energia química de l’organisme es transforma finalment en calor.