Tenen propietats físiques i químiques totalment diferents de les de llurs constituents. Hom distingeix les lipidicoprotídiques , associacions de cossos grassos i proteïnes, i les glucidicoprotídiques , agrupacions de glúcids i proteïnes.
Segons que els seus nuclis provinguin de la divisió repetida d’un nucli original o que resultin de la fusió dels citoplasmes d’unes quantes cèl·lules independents, hom parla, respectivament, de plasmodi o de síncit.
Es divideix durant la interfase i participa en la cinètica de la mitosi i en la formació de cilis, flagels, axostils, filaments parabasals i rizoplasts.
Durant el període de segmentació, el nucli es divideix un cert nombre de vegades dins la massa vitel·lina, sense que apareguin, però, límits cel·lulars definits. Més tard, els nuclis formats migren a la perifèria, on formen una capa sincítica i apareixen els límits cel·lulars.