És sintetitzada generalment a les arrels.

Comporta la individualització d’una part del cos (cèfalon, cap) destinada allotjar i a protegir els centres nerviosos. En els animals diploblàstics —porífers, cnidaris i ctenòfors— la cefalització és quasi nul·la. Aquest procés fa un gran pas quan, en el curs de l’evolució, apareix un tercer full embrionari, el mesoderma, i la consegüent polarització de l’embrió i de l’animal. En els vertebrats, i especialment en els mamífers, la cefalització arriba al seu grau més alt.

És més petita que aquest i té un nucli ben visible i un citoplasma dens.

Formada la placenta, cèl·lules de tipus mesenquimàtic envaeixen el celoma i formen el pedicle de fixació de l’embrió al cori. Posteriorment, el celoma extraembrionari decreix en volum i és desplaçat per la cavitat àmnica.