Fill del pretendent carlí Carles VII. Feu estudis militars a Àustria i ingressà a l’exèrcit rus, amb el qual participà en la guerra russojaponesa (1904). A la mort de Carles VII (1909), proclamà els seus drets a la corona d’Espanya i reorganitzà el carlisme.
Als Països Catalans, especialment al Principat, tingué nombrosos partidaris, anomenats jaumins. Durant la Primera Guerra Mundial fou partidari dels aliats i estigué confinat a Àustria. El 1918 publicà un manifest en el qual desautoritzava els carlins que s’havien declarat partidaris dels alemanys. Aquest fet motivà una escissió del carlisme, dirigida per Juan Vázquez de Mella, que, amb el nom de tradicionalisme, se separà de l’obediència al pretendent. No contragué matrimoni.
El 1931, proclamada la República Espanyola, feu un pacte amb Alfons XIII per traspassar la solució del plet dinàstic a la decisió d’unes corts representatives. A la seva mort, el seu oncle Alfons Carles de Borbó es convertí en pretendent.