Vida i obra
L’any 1871 es traslladà a Barcelona amb la seva família. El 1886, portat per les seves afeccions a la història i l’arqueologia, es feu soci de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, on dugué una vida activa i escriví nombrosos treballs, la majoria publicats en el Butlletí de la societat. Dirigí el mensual Los Amichs Tintorers (1890-93), i publicà diferents articles literaris i la primera traducció del francès de L’Art del Comediant per Coquelin i La vaga dels forjadors de Copée. L’any 1896 publicà El año artístico y literario en Barcelona, i el 1899, un estudi en La Renaixença sobre vestits i decoracions del Judes de Frederic Soler amb el títol “La Arqueologia en lo Teatre Català”. Durant aquest temps col·laborà amb La República Social de Mataró i altres diaris obrers. Aprenent de joier i lampista, l’any 1899 s’establí de llibreter de vell al carrer del Bonsuccés.
Del seu treball de recerca bibliogràfica destaquen els 27 catàlegs de llibres venturers, publicats entre el 1903 i el 1925, el Catàlech d’incunables (1908), La biblioteca del marquès de Llió (1909), Bibliografia de Balmes (1916), els catàlegs d’Espanya (1913), Portugal (1914) i de la Corona d’Aragó (1916) –aquest darrer precedit d’un estudi sobre el comerç de llibres en terres de llengua catalana–, Bibliografia de Cervantes (1924) i, sobretot, el famós Manual del librero hispanoamericano (1923-27), en set volums, amb una segona edició (1948-76), corregida i augmentada, a cura del seu fill Agustí, en 27 volums i prop de 400.000 títols en diferents llengües, publicats per autors nascuts a la Península i a Llatinoamèrica. Sens dubte, aquest és el repertori bibliogràfic més complet que s’ha fet dins el seu àmbit. L’any 1925, amb motiu d’un dinar d’homenatge organitzat pels bibliòfils de Barcelona, publicà l’opuscle De llibres i de llibreters.
Al costat de la recerca bibliogràfica, de gran qualitat i primeríssima línia, s’han de subratllar les seves investigacions sobre la història de Montblanc i la seva comarca, de la qual destaca l’obra primerenca La Conca de Barberà (1912), que marcà una fita metodològica en els estudis comarcals, i la trilogia de les guies dedicades a Montblanc (1931), Poblet (1931) i La Conca de Barberà (1932). A més a més, la seva Bibliografia sobre la Conca de Barberà (1915), les Ordinacions de Prenafeta, Miramar, Figuerola i Montornès (1930), diferents opuscles referits a La vespra de Sant Joan a Montblanc (1927) i La Setmana Santa a Montblanc (1928). També escriví les obres autobiogràfiques Memòries d’un llibreter català (1935) i Memorias de libreros (1949).
Són fills seus també l’escriptor i crític musical i cinematogràfic Josep Palau i l’atleta, escriptor i llibreter Miquel Palau.
Bibliografia
- Ferrer i Puig, J. (2007): “Antoni Palau i Dulcet (1867-1954): de llibres, llibreters i memòries”, dins Grau i Pujol, J. M. (coord.): Antoni Palau i Dulcet i Josep Porter i Rovira: dos montblanquins apassionats pels llibres. Montblanc, Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, p. 7-28.
- Insenser i Brufau, R. (2007): “Antoni Palau i la gènesi del Manual”, dins Grau i Pujol, J. M. (coord.): Antoni Palau i Dulcet i Josep Porter i Rovira: dos montblanquins apassionats pels llibres. Montblanc, Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, p. 29-45.
- Palau i Claveras, E. i Palau i Claveras, M. (1947): Espill de ciutadans, gresol de bibliòfils. Vida i obres del llibreter barceloní Antoni Palau i Dulcet, fill de la ducal vila de Montblanc. Barcelona, Impremta Castillo.
- Pla, J. (1970): “Antoni Palau i Dulcet, llibreter”, dins Obra completa, 16. Homenots. Segona sèrie. Barcelona, Destino, p. 597-637.
- Porter, J. (1973): “Antoni Palau i Dulcet, llibreter i bibliògraf”, dins Els llibres. Barcelona, Porter, p. 123-130.