Situació
Aspecte general de l’església des del costat de migdia, amb la portalada i l’absis ornat per un fris d’arcuacions sense lesenes.
ECSA - A. Roura
Es troba en un indret totalment isolat i envoltada d’alzinars, a 1 km a vol d’ocell sota el coll de Gues, que marca la frontera amb la Fenolleda i el terme de Campossí.
Mapa: IGN-2348. Situació: Lat. 42° 40’ 34” N - Long. 2° 29’ 14” E.
Hom hi arriba a partir de la sortida nord del poble d’Arboçols per una carretera, en uns 2 km de recorregut. Arboçols és a uns 3,5 km al nord de Marquixanes per la D-35.
Història
Aquesta església fou la primitiva parròquia d’Arboçols i depengué de Sant Miquel de Cuixà, segons consta per primer cop en la butlla del papa Sergi IV del 1011. La parròquia de Santa Eulàlia restà sota la subjecció de Cuixà fins a la Revolució Francesa; Cuixà també fou el senyor jurisdiccional de gran part del terme des del segle X fins a la fi de l’antic règim. Els rèdits eren atribuïts al paborde de Fillols.
Sembla que el primitiu poble d’Arboçols (Arbussolas, 950; Arbuzolos, 968) era establert sobre el planell on hi ha aquesta església (656 m d’altitud) i que més tard es desplaçà a l’indret actual (520 m d’altitud), al costat de l’església de Sant Salvador.
Notem l’assistència del rector de Santa Eulàlia d’Arboçols al sínode anual convocat a Sant Vicenç de Rià per l’abat de Sant Miquel, el 1253 i encara al del 1351 (Bernat Costa, rector de Santa Eulàlia d’Arboçols), però no als següents del 1371, 1382 i 1383. No hem pogut fins ara verificar a partir de quan el títol parroquial fou transportat de Santa Eulàlia a l’església del poble actual. Sols sabem que fou abans del 1642, any en què un document parla de “l’església vella de Santa Eulàlia”. En l’actualitat es troba desafectada.
Església
És una església de nau única amb una capçalera típicament llombarda coronada amb 13 arcuacions (sense lesenes), obra probablement dels monjos de Cuixà a mitjan segle XI, per bé que l’aparell irregular de la part baixa sigui de tradició rústica preromànica.
Interior de l’església, amb la nau coberta per una volta de canó llis feta al segle XII que reemplaçà una antiga coberta de fustam. Al fons hi ha la pica baptismal que es conserva a l’extrem de ponent.
ECSA - A. Roura
La part occidental de la nau, al migdia de la qual s’obre el portal, contrasta netament des de l’exterior amb la part oriental: la paret de ponent i la de migdia presenten, a la base, un aparell de pedra picada de grans dimensions i de carreus prou regulars a les filades superiors. La portalada sobretot, de dos dovellatges de mig punt, amb llinda i timpà de maçoneria, és estranya per la dimensió totalment anormal de les pedres picades de granit utilitzades a la base dels muntants: a l’esquerra de la porta hi ha una gran pedra d’1,25 m d’amplada per 0, 85 m d’alçada; a la dreta, hi ha una pedra de la mateixa alçada i amb una amplada de 0,78 m, juxtaposada a una altra d’igual alçada i d’1,02 m d’amplada; a la base d’aquestes, a nivell del sòl, n’hi ha una altra de 0,25 d’alçada per 2,45 m de llargària.
A llevant i a poca distància del portal s’obre una finestra de doble esqueixada amb muntants monolítics de pedra picada i arquivolta de granit, motllurada en bisell, datable del segle XII, com el portal i el conjunt de la part occidental.
Per contra, a menys d’un metre d’aquesta finestra, la paret és de reble i molt irregular. Presenta els vestigis d’una porta d’arc de mig punt (muntant esquerre i part de l’arc), aparedada, i prop de l’angle sud-est una senzilla finestra de tipus preromànic, de simple esqueixada, amb els muntants monolítics i l’arquet excavat dins una llinda. La paret nord presenta una represa simètrica de l’obra i el mateix aparell de reble irregular fins molt a prop de l’angle nord-oest. Això demostra que s’ha conservat una bona part de les parets d’una nau primitiva, probablement preromànica del segle X i coberta de fustam.
A l’interior, es verifica que l’obra del segle XII va consistir a edificar una volta de canó llis de mig punt, tot conservant parcialment les parets nord i sud, recolzada amb arcs laterals de mig punt sobre uns potents pilars adossats de pedra picada (quatre per banda), separats per espais irregulars, a la base dels quals subsisteixen dos bancs escalonats de maçoneria. Aquest procediment fou el més freqüent en l’arquitectura romànica rossellonesa cada vegada que hom volgué cobrir amb una volta una nau anteriorment coberta de fustam.
En resum, les estructures subsistents de Santa Eulàlia d’Arboçols testimonien l’existència d’una església primitiva, la capçalera de la qual fou reconstruïda (potser en dues campanyes, totes dues al segle XI) i la seva nau coberta d’una volta sobre arcs laterals interiors (formers) i proveïda d’un portal de pedra picada, que s’obre al migdia, al segle XII.
Conserva encara, a l’angle NW de la nau, una gran pila baptismal hemisfèrica de granit (diàmetre exterior: 1,13 m; gruix: 0,07 m), del segle XI o XII, la qual s’hauria de fixar a terra per evitar-ne l’espoli.
Bibliografia
- Cazes, 1967, pàg. 21; 1990, pàg. 40