Fou funcionari de la Generalitat durant la Segona República a Tortosa fins a l’any 1936, que passà a exercir de secretari de Martí Rouret i Callol , conseller de Sanitat, i durant la Guerra Civil s’incorporà al Cos de Sanitat de l’Exèrcit de l’Est.
S'inicià aquests anys com a periodista col·laborant amb les revistes El Llamp de Gandesa i Tivissa . El 1937, a través de Martí Rouret, passà a col·laborar a La Riuada, de la qual ambdós se separaren per discrepàncies ideològiques i fundaren L’Ideal de l’Ebre, que seria l’òrgan d’ Esquerra Republicana de Catalunya a les terres de l’Ebre.
S'exilià a França el 1939, i a Mèxic el 1942, on col·laborà a La Nostra Revista , Pont Blau i Xaloc . Tornà a Catalunya el 1958, i s’establí a Tarragona (1961). Memorialista, és autor de Geografia espiritual de Catalunya (1944), Benissanet (1953), Crònica del país natal (1958), De l’exili a Mèxic (1993), i els records d’infantesa L’edat d’Or (1996), publicats pòstumament, i de diversos treballs històrics i biogràfics: Contribució a la biografia de mestre Fabra (1965), Francesc Pujols per ell mateix (1967), L’exiliada (1976), escrits de l’exili dels anys 1939-1940, Antoni Rovira i Virgili i el seu temps (1984) i diversos volums del dietari Viure a Tarragona (1986, 1989, 1991). L’any 2007 hom inicià la publicació de la seva Obra completa , dins de la qual aparegué l’any 2011 la segona part de L’exiliada, que correspon als anys 1941-42.