Fou funcionari de la Generalitat durant la Segona República a Tortosa fins a l’any 1936, que passà a exercir de secretari de Martí Rouret i Callol, conseller de Sanitat, i durant la Guerra Civil s’incorporà al Cos de Sanitat de l’Exèrcit de l’Est.
S’inicià aquests anys com a periodista col·laborant amb les revistes El Llamp de Gandesa i Tivissa. El 1937, a través de Martí Rouret, passà a col·laborar a La Riuada, de la qual ambdós se separaren per discrepàncies ideològiques i fundaren L’Ideal de l’Ebre, que seria l’òrgan d’Esquerra Republicana de Catalunya a les terres de l’Ebre.
S’exilià a França el 1939, i a Mèxic el 1942, on col·laborà a La Nostra Revista, Pont Blau i Xaloc. Tornà a Catalunya el 1958, i s’establí a Tarragona (1961). Memorialista, és autor de Geografia espiritual de Catalunya (1944), Benissanet (1953), Crònica del país natal (1958), De l’exili a Mèxic (1993), i els records d’infantesa L’edat d’Or (1996), publicats pòstumament, i de diversos treballs històrics i biogràfics: Contribució a la biografia de mestre Fabra (1965), Francesc Pujols per ell mateix (1967), L’exiliada (1976), escrits de l’exili dels anys 1939-1940, Antoni Rovira i Virgili i el seu temps (1984) i diversos volums del dietari Viure a Tarragona (1986, 1989, 1991). L’any 2007 hom inicià la publicació de la seva Obra completa, dins de la qual aparegué l’any 2011 la segona part de L’exiliada, que correspon als anys 1941-42.