El nom del terme és format, igual com d’altres termes del Bages, pel nom del propietari del castell, que era un personatge anomenat Bellit o Bellido, i el segle XIII fou llatinitzat amb la forma Castropulcro. Les primeres notícies són del 924 (Castelobello), 979 (Castro Bellit) i 981 (Castel Belido). El 1023 la comtessa Ermessenda empenyorà al seu fill Berenguer Ramon I, entre d’altres, el castell de Castellbell. Sobre els feudataris o senyors no sabem res fins al 1285, quan els senyors eminents són els Montcada que el tenien infeudat als Rocafort, i Guillem de Castellbell actuava com a lloctinent reial d’aquest castell. No sabem la procedència d’aquest Castellbell, que no pot ésser de la família de Castellvell de la Marca, que en aquesta època ja s’havia extingit, o, millor dit, havia passat als Montcada; només sabem que el 1275 Bernat de Seguinolis, cavaller, donà al seu fill Berenguer de Castellbell els castells de Castellbell i Vacarisses. Suposem que aquest Bernat devia ésser un feudatari dels Montcada, que també tenien el castell de Vacarisses des dels primers moments de la família. Sigui com vulgui el domini del castell només se segueix a partir dels Rocafort, i per matrimoni passà a la família Cirera el 1312, per passar al cap d’uns anys, el 1355, a Miquel Camp, ciutadà de Manresa, i el 1369 a la família Desfar i per enllaç matrimonial al final del segle XVI a la família Amat i després a la Villalonga, que era la propietària de l’edifici del castell fins al 1984, que se l’ha venut.