Catalana

Revista literària setmanal (des del 1921, quinzenal) fundada a Barcelona el 1918 per Francesc Matheu, com a tribuna popular des d’on poder combatre la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i les seves normes ortogràfiques i, en certa manera, com a succedani de La Il·lustració Catalana.

Hi col·laboraren escriptors, molts d’ells de gran prestigi, hostils a la política cultural del Noucentisme, entre d’altres Careta i Vidal, Víctor Català i Carreras i Candi, i hi aparegueren obres de Víctor Català (3000 metres, 1918-20), Miquel i Planas, Eduard Girbal, Pin i Soler, Verdaguer, etc. Desaparegué el 1926 perquè no volgué subjectar-se a la censura que havia imposat la Dictadura.