Si hom deixa un líquid tèrbol en repòs, les partícules suspeses, quan són més denses que el medi, es concentren en el fons, i hom pot retirar el líquid clar per la part superior. La primera llei de Stokes defineix el moviment de la partícula en el si del fluid expressant la velocitat final de caiguda de l’esmentada partícula en funció de la seva mida, de la diferència de densitats entre el sòlid i el fluid i de la viscositat. L’eficàcia d’un mètode de clarificació dependrà del valor d’aquesta velocitat. Així, hom podrà clarificar un líquid per gravetat quan la velocitat sigui elevada, i recórrer a la floculació quan les densitats siguin molt semblants. Quan el líquid és molt viscós, hom empra la clarificació per centrifugació. En les indústries alimentàries, hom clarifica les solucions de sucre, vins, cervesa, sucs de fruites, etc., mitjançant un tractament amb productes químics tolerats com a additius (clara d’ou, gelatina, tanins, bentonites, terres d’infusoris, etc.), que alhora que engloben les partícules en suspensió fan més fàcil la filtració posterior. La clarificació amb enzims pectolítics (molt utilitzada per a sucs de fruites) es basa en la degradació enzimàtica de les partícules de pectina que enterboleixen el suc.
f
Alimentació
Química